L'altre Lisebe

I després es parla de llibertat???

2011-02-18T06:52:00.002+01:00

I després s'omplen la boca parlant de llibertat !!

Malgrat vulguin o no el PP el català sempre s'escoltará sempre representará part del País Valencià

2010-12-21T18:41:00.001+01:00

En un dia fred d'hivern
i tan prop de les

festes

tan solament em resta
compartir la meva passió
el meu desig
el meu plaure i la meva força
per celebrar
la vida...
amb l'únic pensament
de ser feliços..
Desitjos compartits
entre
dos o entre molts..
però en qualsevol cas
sempre amb
la major de les felicitats
estimant i sent estimats
sent útils..
però mai insubstituïbles,
sent únics i valuosos
donant-nos sense reserva..
I sobretot
repartir afecte
és gratis
però no solament de paraula
sinó de cor
que és més autentic
i genuí.
El meu desig és
que l'amor ompli
cada racó de les nostres vides
i es faci la llum en
cada somriure,
cada mirada.
i cada mostra d'afecte.
Siguem feliços

Bones festes!
i que siguin tots els dies.

lisebe

La teva mirada

2010-12-02T19:41:00.002+01:00

Descobreix-ho la llum

amb un raig del teus ulls

la claror en la brillantor

de les teves pupil.les

la teva mirada m'enlluerna

m'atrapa, em crema, em sedueix
m'inmovilitza sencera
i no puc fer res..

tant sols mirar-te
omplir-me de tú

i besarte amb el meus ulls,

i els meus llavis tancats

canvia'n el rictus en un somriure

i el meu cor dona salts d'alegria

sabent que tu ets feliç

LISEBE

Relats conjunts : Estació Espacial Iternacional ISS

2010-11-14T12:35:00.004+01:00

Des de aquí adalt es difícil recordar el tacte de la teva cara, es un mon tan hermètic.. i quan parlem per la petita pantalla de l'ordinador em sembla tan fred.. que em quedo sense paraules.. quan tallem la comunicació m'adono que volia dir-te tantes coses..! Però em quedo callada tant sols mirant-e, aprofitant cada moment per no oblidar la teva cara..

Espero que aviat en pocs mesos poguí abraçar-te, tocar-te, sentir de nou el teu alè, la teva calor.. i dir-te tot el que ara escric per no oblidar-me,tinc tantes ganes de que passi el temps... aqui sembla que que els temps no existeix es una sensació tant rara ..

Saps quan torni, et donaré aquest petit diari perquè ho llegeixis, mentres jo estigui al teu costat abraçada a tu i entre petons i caricies t'estigui dient a l'oide quan t'hi trobat a faltar amor meu.

LISEBE

Joc de lletres de Nadal

2010-11-12T08:55:00.002+01:00

Com un dofí em submergeixo en el mar de les lletres, per trobar la pau en el fons del meu cor, sense comptar les hores del rellotge que dedico a nedar entre pors i fantasmes, entre claredat i foscor, i retrobar-me així amb el llibre de la meva vida.

Ps: proposta del blog: TU MATEIX

LISEBE

PETONS

2010-11-02T22:11:00.003+01:00

Petons que desitja'n

que acaricia'n la pell

i l'anima

Petons que et donen

i et treuen plaer

al cor.

Petons mullats

i calents

de passió

Petons dolços com la mel

i tendres com un nen

que acaronen ..

Petons suaus

que et deixa'n pau

que conforten per dins

Petons als llavis..

a la galta..

al coll..

al clatell que t'ericen

i et tensa per fora

i per dins..

Petons, mils petons

LISEBE

Tardor

2010-10-24T11:55:00.003+01:00

Tardor

de bells colors daurats

ataronjats com el meu cabell

tardor que veu

la meva vida passar

com un tren que circula passejant.

i que em deixa mirar
pausadament

per les finestres

paisatges de records..

de present..i de futur

Tardor

que sempre estarà

amb mi

que hi serà i és part

de la meva historia viscuda
i la que ha de venir.

LISEBE

177è joc literari J. M. Tibau Relat sense E

2010-10-20T11:08:00.002+01:00

LA CADIRA

Mirant l'aigua clara d'un riu, m'apropo a la sorra i miro , hi ha una cadira mullada.. amb una historia
, una vida..

Antiga i amb molts anys, fa ona a l'aigua, la força ja li falta,cau al costat i al final cap avall .. i no mou ni una pota.

La mor la visita. La por la troba.

La nostàlgia li agafa la ma i li diu: Amiga , no tinguis por , aviat aniràs a dalt a on hi han núvols blaus i blancs a on viuràs amb somnis d'ahir i matins a on tu i jo cadira i nostàlgia omplirà la màgia i la tranquil·litat dia a dia.. nit a nit somnis i futur tots dos a una

LISEBE.

RELATS CONJUNTS : La noia llegint una carta davant una finestra

2010-10-19T16:54:00.002+01:00

Feia temps que esperva davant la finestra rebre noticias del seu cavaller. La dama que tots els dies pujava

a la seva habitació a mirar per la finestra i somiar desperta amb l'amor .

Dia rera dia, sempre el mateix, sospir rera sospir, pensant que la batalla no acabava i el seu cavaller mai tornaria al seu costat. Besava amb adoració l'anell que el día abans d'anar-se el seu amant li havía regalat dient-li que li esperés, que tornaría aviat.

Avui un dels missatgers de palau li a portat una carta que li ha donat la seva donzella..

Tenia por d'obrirla.. anava molt a poc a poc i quasi li tremolaven les mans al obrir el lacre que la segellava.

Un cop oberta i començant a llegir, s'adona de que es ell que està viu i dues llagrimes brollen dels seus ulls que mirant al cel..i amb els braços oberts dona gràcies a Deu per saber d'ell. té la carta del seu estimat cavaller apretada al seu cor, agraint mil vegades el saber que està bé i ara mira de nou lluny l'horitzó per la finestra ..esperançada veure'l venir cavalcant amb el seu cavall i compte els dies, les hores, els minuts de tornar abraçarlo de nou. i plora però d'alegria per la carta rebuda avuí...

LISEBE

173è joc literari J.M. Tibau

2010-09-15T12:57:00.001+01:00

Qui fos sempre un nen per somiar.. com la cançó de l'Albert Pla i poder volar al cel i perdre's en la immensitat del no res..
Qui fos un nen per somiar amb peixos de colors en agua's blaves a on en el fons poder tocar-los amb les mans
Qui fos un nen per poder fer tot allò que solsament ho pots fer somiant.
Qui fos un nen per viatjar a l'altre part del mon sense saber idiomes i entendre a tothom..
Qui fos un nen per somiar despert i trobar-te de cara amb la il·lusió, la tendresa, i no veure mai la amargor de la vida i la mort
Qui fos un somiatruites com la cançó i somiar... solsament somiar i despertar-te en altre mon millor....

LISEBE

Molt bona DIADA A tothom!

2010-09-10T23:44:00.001+01:00

MOLT BONA DIADA A TOTHOM!!!

Tot s'acaba I TORNA A COMENÇAR.

2010-09-04T09:27:00.001+01:00

Molts de vosaltres ja heu tingut les vostres vacances, com ja sabeu molts jo aquest any no he pogut gaudir.ne.

Pero tampoc em queixo, no tothom pot dir avui en dia que té treball oi?

En moments de crisi on es tant i tant important saber acceptar el que bé de la millor manera jo dec ser de les millors.

La veritat es que tenía una mica deixat de la ma aquest espai per falta de temps i a més perquè també tinc dos blocs mes un com sabeu en el que escric tant en català com castellà i altre de poemes en castellà.

Per dificultats de no saber com fer-ho no tinc aquest enllaçat als altres així que tinc un compta diferent per aquest bloc, per mí tant important com els altres, pero dificil a vegades d'accedir per tots els canvis que google i blogger estan fent.

Ultimament no acceptava ni la meva contrasenya així que vaig haver de fer-ne un altre. I com us he dit per falta de temps no ha sigut fins ara. Espero poder fer-ne mes apunts sovint....

Us deixo aquest video de Serrat que m'ha semblat molt auténtic.

I vosaltres que en dieu?

LISEBE

SOM UNA NACIO !!!!!

2010-07-11T12:49:00.005+01:00

Ahir va ser un dia molt especial, on tots els catalans estavem d'acord amb una sola cosa:

Som una Nació amb una llengüa i hem de ser independents.

Encara estic a Barcelona, jo visc a l'Anoia però ahir tota Catalunya em sembla que estavem aquí reunits amb una sola intenció declarar el nostre rebuig i cridar tots a una el que Catalunya s'estima i el que volem
la nostra identitat i defensar la nostra llengüa.

Encara no he pogut descarregar las fotos i estic escrivint des de l'ordinador de la meva familia pero us volia explicar el que va ser i la emoció que vem sentir amb els crits i les cançons i les pancartes, mes que una manifestació va ser una concentració.

IMPRESIONANT !!!!!

VISCA CATALUNYA!!!!!!!

Lisebe

PD.- Ara he penjat algunes de las fotografies que vaig treure amb el mòbil, de nens, families completes i de grups.

Relats conjunts : Saturn devorant a un fill

2010-06-29T09:16:00.005+01:00

Avui tant sols vull exposar el que a mi personalment amb diu el quadre de Saturn devorant el fill.

Possiblement no sigui el mes adient però sí el que sento.

Doncs no puc treure'm del cap el que va passar ahir l' Estatut de Catalunya retallat indiscriminadament per el Tribunal Constitucional espanyol, ens han tret part de les lleis mes autènticas del nostre poble i Nació. Autofinançament (Caixes) , justícia, llengüa.

Fins hi tot el retall afecta al Sindic de Greuges, el tribunal anul.la 14 articles i reinterpreta 23.

El President de la Generalitat ens demana serenor, i ens crida a manifestar-nos a favor del autogovern.

Crec que Espanya no ens vol ja no es l' Estatut, es Catalunya, d'aquests articles anul.lats estan en vigor a altres autonomies com la nostra València per dir una . Es que sols-ament ens anul.lan a nosaltres els articles de l' Estatut? Que faran les altres autonomies quan es donguin compta que per elles també es nul de ple dret constitucional aquests articles que elles encara tenen en funcions ?

Doncs lluny de semblar un bloc polític tant sols exposo el meu rebuig i condemna com el nen que mira el quadre davant del professor en el museo.Sento fastic i decepció, encara que els nens això no ho veuen, pero sí la por reflectida als ulls..

Un quadre horrorós per un moment com ara !

Així es com em sento.

164è joc literari J.M. Tibau

2010-06-11T15:55:00.000+01:00

COM LA GUINEU

Com la guineu

que mira fixament

a l'horitzó

amb als ulls oberts

i un sols pensament..
ser fidel a la seva llibertat

i sobreviure..

Així som: nosaltres

guineus urbanes

que mirem,

que desitgem,

allò que potser...
ens faci ser..

mes lliures i
qui sap...mes feliços
per sobreviure.

LISEBE

Retrobament interior

2010-06-08T17:59:00.000+01:00

A vegades ens costa mirar-nos i reconeix-ens, a vegades nosaltres mateixos ens trobem perduts, a vegades

no tenim esma de continuar perque no tenim objectius, a vegades es mes fàcil ficar el cap a la sorra.

Quan l'important es posar-nos davant d'un mirall i esbrinar la persona que som :

Descompto els moments

per retrobar la pau

descompto els moments

per decidir veure

descompto els moments

per escoltar la veu

descompto els moments

de saber qui soc

descompto els moments

de mirar-me

descompto els moments

de veurem a mi mateixa

dient:
SOC JO

Hi ha frases tant convincents que ens estimulen a reflexionar

"Quan vols realment una cosa tot l'Univers conspira per ajudar-te a aconseguir-ho" ( Paulo Coelho)

"L'univers no ens jutja, solament ens prove de conseqüències, lliçons i oportunitats per equilibrar-nos i aprendre mitjans de la llei de la causa i efecte " (C.G. Jung )

"Tu ets Únic, No ha hagut, No existeix avui,ni mai existirà Algú com TU. Y per tant estàs aportant una cosa Única a la humanitat." (Moisés Mindsmith)

LISEBE

161è joc literari Jesus Mª Tibau

2010-05-20T11:42:00.002+01:00

Quan era petita m'agradava veure als meus pares com els únics que podien arreglar les coses.. per mi eren herois!! , ara de gran veig que els meus pares han sigut la experiència vívida de la que he a pres a saber fer moltes coses .., el meu exemple.

I quan miro la cara d'innocència dels nens em veig a mi mateixa vivint la vida rient al futur obert amb la cara i els ulls tafaners i descobrint la vida a cada pas de peu, la alegria, les ganes de agafar el tiovivo i no baixar mai..I amb la cara expectant de la que espera la foto que el seu pare li farà després de tot un dia al Tibidabo al costat del payaso som-ric recordant aquells dies..

La vida es com un gran rellotge que marca les hores de la vida per etapes, i quantes vegades he pensat que bé si el rellotge s'hagues quedat parat als sis anys quan el meu pare era superman.

LISEBE

Reflexions de estar per casa

2010-05-19T08:27:00.003+01:00

Moltes vegades he pensat que el temps passa irremeiablement per tots però per uns passa mes de presa que per altres. I millor per uns... i pitjor per altres...

M'explico la bellesa es subjectiva, no tothom té el mateix gust a l'hora de dir que es la bellesa, per uns es rossa i amb ulls clars per altres es morena i ulls verds, negres, xinesos, i un llarg etc podem analitzar-ho com vulguem però per cadascú es diferent.

Però quan parlem del temps es altre cosa, es inexorable passa i no s'atura per ningú sigui qui sigui.

I es quan si d'anàlisi es tracta comencem a tenir las paranoies de...' quan sigui gran faré això o faré d'altre'.

Ei ! i tot comença amb la preparació de quan eren petits.., sempre ens preguntaven els mestres, pares, tiets.. nen/a que vols ser quan siguis gran? recordeu..?

Si eres una nena sempre deies vull ser hostessa de vol,(cosa que abans s'anomenave azafata) doncs no sé que passava però totes dèiem el mateix, si es tractava d'un nen la cosa era mes variada, la majoria deia que volia ser bomber, clar jo parlo per la meva experiència i famil.lia, tinc dos germans cap del dos ha sigut bomber, i som quatre germanes cap de les quatre hem sigut (azafates.) o sigui hostesses de vol.

Però la cosa canvia quan ets gran, veus la vida des de altre prisma, i llavors es quan penses jo voldria ser com las Coplovich per posar un exemple RICA! quina paraula mes bonica ara en aquests moments de crisi oi?

I es això a lo que em refereixo, la vida no es justa i el temps passa inexorablement per tots a uns ens dona per reflexionar m'entres d'altres viuen la vida sense patiments i angoixes per saber que serà el dia següent..

Injust però real oi??

Però com jo soc dona tant sols us deixaré un pensament de Coco Chanel una dona que sempre he admirat per ser una dona adelantada a la seva època , optimista i conseqüent.:

"La natura proporciona el rostre dels vint anys. La vida modela el rostre dels trenta. Però el dels quaranta s'ho ha de merèixer una mateixa. Als cinquanta anys,una dona, es responsable del seu rostre del seu cos i d'ella."
I amb aquesta reflexió de estar per casa us deixo.
Sigueu feliços

Lisebe

Voldria

2010-05-06T12:01:00.002+01:00

Voldria

parar el temps triar el moment

en el que les mirades

es troben..

Descobrir l'instant

en el que la lluna

banya la teva figura

per quedar-me pren-dada d'ella

Voldria

sentir el cor tant al aprop del teu

que bateguessin els dos a l'hora

com si fossin un sol.

Voldria

robar una estrella

i posar-la en els teus ulls

per que brillin quan em mires.

Voldria

posar una gota de rosada

en els teus llavis

i besar-los amb tendresa.

Voldria

dir tantes coses

que quan et tinc davant

em paralitzo sencera

i em quedo sense paraules

tant sols som-ric nerviosa

amb la ment en blanc

i amb una tremolor

que recorre el meu cos sencer.

que eriça la meva pell

i el meu rostre enardeix

de calor i de foc intern.

Voldria

aprendre a robar instants dolços

per posar-los davant

i oferir-te'ls

com la millor de les ofrenes

Voldria....

LISEBE

2010-04-23T07:35:00.002+01:00

FELIÇ DIA DE SANT JORDI

AQUEST ES UN PETIT REGALET PER QUI VULGUI

Sabeu que em recorda aquest Drac?

2010-04-21T12:06:00.002+01:00

Diumenge esplendit de primavera , sol i càlid passejava per el Parc Güell com si fos en un conte,es la mateixa sensació que em produeix sempre que vinc des de que era petita i ens portava els pares als meus germans i a mi, quins temps mes maco recordo.. I ara que feia molt que no venia torno a rememorar aquelles sensacions de nou .

Sempre que passejo per el Parc Güell em transporto a un mon ple de fantasies i de contes infantils.
Mirant i passejant entre les columnes semblava com si veiés la figura d'una princesa ballant amb el seu príncep blau tanco els ulls i sento com m'invaeix una pau de nena petita i intento recordar fins i tot la olor.
Ara estic davant del Drac del Parc sí aquest d'en Gaudí tan famós que surt a totes les postals que se'n porta'n els estrangers.

Sabeu quan era petita li vaig preguntar al meu pare que per què tenia aquests colors i estava fet de trocets trencats el drac, el meu pare em va contestar :

-Filla aquests trocets faran que passin molts anys i que sempre estigui aquí esperant que tu el tornis a visitar i te'l miris bocabadada com ara.

I tenia tota la raó el meu pare, em quedo sempre bocabadada mirant-lo, la gent de fora li fa fotos, però jo sempre veig mes enllà de lo que es veu, torno a la meva fantasia i al meu mon de petita i en fico dins del conte, quan el miro em recorda una de les imatges del palau del conte de ' La bella i la Bestia' , si el recordeu? i gaudeix-ho d'aquest moment retornant a ser petita de nou.
Una infantessa de colors com el Drac i de records de nena.

Visita al Museo

2010-03-18T12:46:00.002+01:00

Com quasi tots els mesos un dia com avui m'agrada visitar un museo, avui m'he quedat petrificada quan he vist aquest quadre, el títol ja ho diu tot "El xa Khusrau jura lleialtat a Baber"

I m'he quedat pensant tot un xa agenollat davant d'altre, aquest Baber hauria de ser algú molt important, m'he quedat una bona estona pensat i mirant el que representa i m'adono que es molt difícil replegar-se i jurá davant d'altres una lleialtat que ha de ser sincera i de veritat, hi pensat.. he de llegir tota la historia.
Després de mirar tota la selecció de quadres he vist que feia bon dia i he pensat que m'he aniría a casa fent una passejada.

Però anant caminant ja no podia deixar de pensar en el quadre i en el seu simbolisme o historia.
Es molt gran la paraula lleialtat i sota un jurament encara més. Pensant he arribat a la conclusió que avui dia no hi trobes gaire lleialtat la paraula es queda sense propòsit i sense valor. Avui ets lleial a un Banc si et donen garanties i les persones a vegades no son lleials ni a sí mateixos, i penso i jo a que soc lleial? Als meus principis, als meus amics a la meva parella ...i crec que aquesta paraula, es mereix una mica mes de atenció, es més que una convicció o una qualitat, em sembla a mí que es més que això.

Els governs volen lleialtat sense garantia, les grans empreses volen també tenir als seus treballadors fidels i lleials però tampoc dóna'n res a canvi. I es que s'ha perdut molt el que son els valors a la vida..

Ara quan arribi a casa em posaré a llegir sobre aquest xa i aquest Baber per veure quina lliçó es pot treure de la historia.

Ui !! si quasi ja he arribat a casa..!

151é joc literari J.M.Tibau

2010-03-11T15:50:00.002+01:00

Dona de pel.lícula

de cabells ondulats

i de formes sensuals

de ulls cridaners.

que fa les mirades

dels homes..

admirada i desitjada.

L'atracció que provoca

es tant forta

que només mirar-la

sel's si fa la boca aigua.

Dona de pel.lícula

que estàs en la imaginació

de qualsevol home

ballant i cantant

al só de la sensualitat

mes pura.

Dona de somnis i de fantasies

Gilda.. o Rita..

Tant se val

ets la sensualitat

feta dona.

Conte amb lliçó : El ball de les nines

2010-02-21T21:08:00.007+01:00

"Tinc al voltant unes nines que no es mouen, si les vull fer ballar les he de moure jo sola ?.
M'encantaria fer-las ballar totes a una però no se fer-ho. O pot ser que jo sigui també una nina i no ser parlar.

Miro fixament amb els ulls son com dos botons pintats tinc una boca amb un somriure fetes amb fil i agulla, las mans no tenen dits,els cabells son de llana taronja, no tinc cordes vocals ara m'adono que soc una mes dintre de la habitació de la nena asseguda sobre llit amb coixins roses, totes les nines em miren estan al prestatge junt a uns contes. Em miren i potser diguin qui es per estar asseguda al llit es més que nosaltres?

Jo tant sols vull ballar i mourem junt a totes les nines i fer d'aquest moment un moment insubstituïble.. Totes som importants per la nena potser jo sigui la mes nova la que menys historia tingui però dins d'aquest tros de drap hi ha un cor tant gran que quasi em surt afora.

Vull ballar amb totes les nines la cançó de la Concòrdia ni ser mes que l'altre ni menys tant sols una més entre totes."

Lliçó: Quan pensem que som més que ningú sempre hi ha algú que ens baixa del nuvol i ens diu que tots som iguals vivim i morim tant se val els diners que tenim.. la vida es una i no es compra amb diners de veritat, es guanya dia a dia.. Fem la nostre historia amb coses dolentes i bones, però a la fí som nosaltres mateixos qui la fem bona o dolenta...

LISEBE

La sortida... Una nit estelada ( Relats conjunts)

2010-02-15T12:40:00.006+01:00

Feia temps que no sortia un cap de setmana llarg, ni tant sols recordaba de que es sentir-se lliure de nou.

Vaig agafar els estris de acampada com abans , m'hagués agradar anar amb els amics de sempre, però ja fa anys que les nostres vides corren per diferents camins, l'Andreu es va fer arquitecte qui sap a on para, la Laura es va casar i ja té dos criatures, el que va ser la meva parella en Pere prefereixo no parlar, Clara està als Estats Units, l'Enric casat i ben caçat, i jo una temporada aquí i altre a la fi del mon, treballant.

Però en venia degust recordar vells temps i agafar el cotxe cap a la muntanya , a ultima hora vaig trucar a algú que m'acompanyés, i no sabía si vindría o no... I des de el cim d'una carretera coneguda serpentejant la muntanya estic esperant que aquest algú es trobi en mi i passar una cap de setmana a la natura, esperant i mirant el cel blau de nit estelada, obro als pulmons i respiro lentament tanco els ulls i em ve al cap mil i un records..

S'escolta un soroll de cotxe i unes llums , un intermitent i para aprop meu.

Surt del cotxe en mira i em diu:

- pensaves que no vindria?

Doncs aquí estic sempre estaré per tu encara que no to acabis de creure, he agafat l'avió a les 4 de la tarde llogat aquest cotxe i disposat a fer l'acampada com abans amb tu, la noia dels meus somnis sempre acompanyada per qui no la vol.

I tots dos ens ven quedar mirant l'horitzó de nit estelada i misteriosa amb la proposta de passar un bon cap de setmana i qui saps si alguna cosa més sortiria d'aquesta trobada.......

Avui Homenatge a Joan Maragall

2010-02-14T16:18:00.004+01:00

Avui llegint les noticies i mirant Tv3 m'ha fet il.lusió veure com la famil.lia Maragall rendia homenatge, a Joan Maragall tant nets com Pasqual Maragall i Pere Maragall han recitat poemes de memòria del seu avi i han portat flors davant de la tomba

Jo tant sols volia fer un petit homenatge a aquest gran català amb un dels seus poemes i un dels meus preferits

Nodreix l'amor

Nodreix l'amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor;

menysprea el pas de tota complacència

que no et vinga per via del dolor.

No esperis altre do que el de tes llàgrimes

ni vulles més consol que els teus sospirs:

la paraula millor la tens a l'ànima,

i el bes més dolç te'l daren els zefirs.

Mai seria l'aimada en sa presència

com és ara en la teva adoració.

Nodreix l'amor de pensaments i absència,

i així traurà meravellosa flor.

JOAN MARAGALL

147e joc literari de'n J.M.Tibau

SOTA LA FAROLA VELLA

Just sota la llum
de la farola vella
la que fa aquella llum
tènue i melancòlica
miro com arriba
la figura presurosa
del temps
vestit amb nous colors
i nova historia
segur que per ser jove
es posa sota la llum
del fanal nou
tant modern e eixerit
fent gala de la seva
poca experiencia...

LISEBE

Versionant UNA SORTIDA DIGNA de J.M.Tibau

2010-02-05T11:51:00.000+01:00

LA TEVA ABSÈNCIA

obro la porta del meu cor

i veig el buit

de la teva absència

I m'escapo per les esquerdes

del meu record

buscant, palpant

la tendresa, la dolçor

de la teva ànima

a cega's

Fent un esforç

perquè les meves llàgrimes

tinguin una sortida digna

gaudint a la fí

de la teva presencia

LISEBE

Ahir la Festa del Tres Tombs

2010-02-01T12:44:00.001+01:00

Vilatants esperant amb els animals de companyia

Un altre animalet de companyia o no?

Uns del carros..

Un altre

caballs de la Comissió

Començament amb la bandera de la Comissió

i més caballs

Com ja fa uns anys, aquest 31 de Gener es va fer la festa dels Tres Tombs aquí a la Vila.

La Comissió d'Amics de la Festa de Sant Antoni va fer que fos d'allò més lluida.
Hi va haver carros amb caballs i força presència als carrers d'animals domèstics, entre els que hi havía gossos, gats, algúns de ben curiosos com un camaleó, una cabra, un xai, tortugues i fins i tots un periquito del Barça.

Tots els participants encapçalats per el carro amb l'imatge de Sant Antoni van donar les tres voltes, els Tres Tombs pels carrers mes importants de la vila, pwer després acabar en la benedicció dels animals.

Aquí dalt en teniu un petit recull dels participants i de la gent de la vila.

Un altre dia els nens.

LISEBE

Versant UNA SORTIDA DIGNA de J.M.Tibau

2010-01-31T10:57:00.004+01:00

M'ABRAÇO

M'abraço

als teus llavis amb força ,

m'aferro al teus ulls com si fossin

una part de l'univers..

Desitjo

perdre'm en les teves pupil.les,

i veure'm reflectida quan en mires,

intento congelar la teva imatge tendre

i acollir-me entre els teus braços..

i cremar-me en el cel de la teva boca
i la dolçor de la teva llengüa

M'abraço

a les teves paraules

que escapar-se intenten

amb una sortida digna

de dins del teu cor latent.

I m'amago en el teu silenci

robant-te petons i caricies

abraçant la pau de la teva ànima

i la calor del teu cos.

M'abraço....

M'abraço a tú.

LISEBE

A on visc

2010-01-25T21:39:00.000+01:00

Vista de les vinyes des de Can Mas casa dels meus pares

Soc com un au

que vola a ras de terra
que desperta del somni
que es fon en una abraçada
a les mans del temps passat.
Que respira la seva dolçor
molt de presa
per si s'escapa i no torna
mai més.
Respir el que va ser
un poble..
ric, tradicional i ple.
Tanco els ulls i sento
l'aroma
dels raïms i les vinyes
a punt de ser recollides.
Sento i escolto
el só de la verema,
de la gent corrent
darrera els carros carregats,
de la festa a punt de començar,
de la música, de riures,
de cançons de canalla,
de nens vagarejant i jugant.
I m'agrada ser
aquest au que vola ras,
per sentir-me a prop
de la meva gent
i de la meva terra.

LISEBE

Historia d'una tassa

2010-01-24T12:46:00.000+01:00

Es una tassa blanca, de porcellana antiga amb dibuixos de flors d'aquelles que fan venir les ganes de prendre un bon cafè, una mica de sucre i una bona companyia.

Una tassa que recorda els moments tranquils de la vida, un disseny amb un punt de classe, d'estil. i d'epoca, amb el seu plat que conjunta tant bé

Una tassa que encara estan al prestatge de la cuina crida l'atenció, perquè tothom es fixa, -"mira que bonica petita i bonica .." diuen quan la mira'n, sembla que estigui orgullosa de ser-hi de servir i contenir infinitats de cafès en la seva vida , ja te una edat uns anyets primer va estar a la cuina de l'avia, després a la de la mare i ara a la meva cuina i sempre donant el mateix servei, però per molts anys que passin sempre serà la meva tassa ..

La que em porta records i em dona un dels millors plaers prendre'm un bon cafè.

LISEBE