Feia temps que no sortia un cap de setmana llarg, ni tant sols recordaba de que es sentir-se lliure de nou.
Vaig agafar els estris de acampada com abans , m'hagués agradar anar amb els amics de sempre, però ja fa anys que les nostres vides corren per diferents camins, l'Andreu es va fer arquitecte qui sap a on para, la Laura es va casar i ja té dos criatures, el que va ser la meva parella en Pere prefereixo no parlar, Clara està als Estats Units, l'Enric casat i ben caçat, i jo una temporada aquí i altre a la fi del mon, treballant.
Però en venia degust recordar vells temps i agafar el cotxe cap a la muntanya , a ultima hora vaig trucar a algú que m'acompanyés, i no sabía si vindría o no... I des de el cim d'una carretera coneguda serpentejant la muntanya estic esperant que aquest algú es trobi en mi i passar una cap de setmana a la natura, esperant i mirant el cel blau de nit estelada, obro als pulmons i respiro lentament tanco els ulls i em ve al cap mil i un records..
S'escolta un soroll de cotxe i unes llums , un intermitent i para aprop meu.
Surt del cotxe en mira i em diu:
- pensaves que no vindria?
Doncs aquí estic sempre estaré per tu encara que no to acabis de creure, he agafat l'avió a les 4 de la tarde llogat aquest cotxe i disposat a fer l'acampada com abans amb tu, la noia dels meus somnis sempre acompanyada per qui no la vol.
I tots dos ens ven quedar mirant l'horitzó de nit estelada i misteriosa amb la proposta de passar un bon cap de setmana i qui saps si alguna cosa més sortiria d'aquesta trobada.......
