dimarts, 29 de juny del 2010

Relats conjunts : Saturn devorant a un fill












Avui tant sols vull exposar el que a mi personalment amb diu el quadre de Saturn devorant el fill.
Possiblement no sigui el mes adient però sí el que sento.

Doncs no puc treure'm del cap el que va passar ahir  l' Estatut de Catalunya retallat indiscriminadament per el Tribunal Constitucional espanyol, ens han tret part de les lleis mes autènticas del nostre poble i Nació. Autofinançament (Caixes) , justícia, llengüa.
Fins hi tot el retall  afecta al Sindic de Greuges, el tribunal anul.la 14 articles i reinterpreta 23.
El President de la Generalitat  ens demana serenor, i ens crida a manifestar-nos a favor del autogovern.

Crec que Espanya no ens vol ja no es l' Estatut, es Catalunya, d'aquests articles anul.lats estan en vigor a altres autonomies com la nostra València per dir una . Es que sols-ament ens anul.lan a nosaltres els articles de l' Estatut? Que faran les altres autonomies quan es donguin compta que per elles també es nul de ple dret constitucional aquests articles que elles encara tenen en funcions ?

Doncs lluny de semblar un bloc polític tant sols exposo el meu rebuig i condemna com  el nen que mira el quadre davant del professor en el museo.Sento fastic i decepció, encara que els nens això no ho veuen, pero sí la por reflectida als ulls..


Un quadre horrorós per un moment com ara !


Així es com em sento.


divendres, 11 de juny del 2010

164è joc literari J.M. Tibau

COM  LA GUINEU




Com la guineu 
que mira fixament
a l'horitzó 
amb als ulls oberts
i un sols pensament..
ser fidel a la seva llibertat
 i sobreviure..
Així som: nosaltres
guineus urbanes
que mirem,
que desitgem,
allò que potser...
ens faci ser..
mes lliures i 
qui sap...mes  feliços
per sobreviure.


LISEBE

dimarts, 8 de juny del 2010

Retrobament interior





A vegades  ens costa mirar-nos i reconeix-ens, a vegades nosaltres mateixos ens trobem perduts, a vegades
no tenim esma de continuar perque no tenim objectius, a vegades es mes fàcil ficar el cap a la sorra.

Quan l'important es posar-nos davant d'un mirall i esbrinar la persona que som  :


Descompto els moments
per retrobar la pau
descompto els moments
per decidir veure
descompto els moments
per escoltar la veu
descompto els moments
de saber qui soc
descompto els moments
de mirar-me
descompto els moments
de veurem a mi mateixa
dient: 
SOC JO

Hi ha frases tant convincents que ens estimulen a reflexionar

"Quan vols realment una cosa tot l'Univers conspira per ajudar-te a aconseguir-ho" ( Paulo Coelho)

"L'univers no ens jutja, solament  ens prove de conseqüències, lliçons i oportunitats per equilibrar-nos i aprendre  mitjans de la llei de la causa i efecte " (C.G. Jung )

"Tu ets Únic, No ha hagut, No existeix avui,ni mai existirà Algú com TU. Y per tant estàs aportant  una cosa Única a la humanitat." (Moisés Mindsmith)


LISEBE

dijous, 20 de maig del 2010

161è joc literari Jesus Mª Tibau




Quan era petita m'agradava veure als meus pares com els únics que podien arreglar les coses.. per mi eren herois!! , ara de gran veig que els meus pares han sigut la experiència vívida de la que he a pres a saber fer moltes coses .., el meu exemple.


I quan miro la cara d'innocència dels nens em veig a mi mateixa vivint la vida rient al futur obert amb la cara i els ulls tafaners i descobrint la vida a cada pas de peu, la alegria, les ganes de agafar  el tiovivo i no baixar mai..I amb la cara expectant de la que espera la foto que el seu pare li farà després de tot un dia  al  Tibidabo al costat del payaso som-ric recordant aquells dies..


La vida es com un gran rellotge que marca les hores de la vida per etapes, i quantes vegades he pensat que  bé si el rellotge s'hagues quedat parat als sis anys quan el meu pare era superman.


LISEBE

dimecres, 19 de maig del 2010

Reflexions de estar per casa


Moltes vegades he pensat que el temps passa irremeiablement per tots però per uns passa mes de presa que per altres. I millor per uns... i pitjor per altres...

M'explico la bellesa es subjectiva, no tothom té el mateix gust a l'hora de dir que es la bellesa, per uns  es rossa i amb ulls clars per altres es morena i ulls verds, negres, xinesos, i un llarg etc podem analitzar-ho com vulguem però per cadascú es diferent. 

Però quan parlem del temps es altre cosa, es inexorable passa i no s'atura per ningú sigui qui sigui.

I  es quan si d'anàlisi es tracta comencem a tenir las paranoies de...' quan sigui gran faré això o faré d'altre'.
 Ei ! i  tot comença amb la preparació de quan eren petits.., sempre ens preguntaven els mestres, pares, tiets.. nen/a  que vols ser quan siguis gran? recordeu..?

Si eres una nena sempre deies vull ser hostessa de vol,(cosa que abans s'anomenave azafata) doncs no sé que passava però totes dèiem el mateix, si es tractava d'un nen la cosa era mes variada, la majoria deia que volia ser bomber, clar jo parlo per la meva experiència i famil.lia, tinc dos germans cap del dos ha sigut bomber, i som  quatre germanes cap de les quatre hem sigut (azafates.) o sigui hostesses de vol.

Però la cosa canvia quan ets gran, veus la vida des de altre prisma, i  llavors es quan penses jo voldria ser com las Coplovich per posar un exemple  RICA! quina paraula mes bonica ara en aquests moments de crisi oi?

I es això a lo que em refereixo, la vida no es justa i el temps passa inexorablement per tots a uns ens dona per reflexionar m'entres d'altres viuen la vida sense  patiments i angoixes per saber que serà el dia següent..
Injust però real oi??

Però com jo soc dona tant sols us deixaré un pensament de Coco Chanel  una dona que sempre he admirat per ser una dona adelantada a la seva època , optimista i conseqüent.:
"La natura proporciona el rostre dels vint anys. La vida modela el rostre dels trenta. Però el dels quaranta s'ho ha de merèixer una mateixa. Als cinquanta anys,una dona, es responsable del seu rostre del seu cos i d'ella."
I amb aquesta reflexió de estar per casa us deixo. 
Sigueu feliços


Lisebe

dijous, 6 de maig del 2010

Voldria

Voldria
 parar el temps triar el moment
en el que les mirades
es troben..
Descobrir l'instant
en el que la lluna
banya la teva figura
per quedar-me pren-dada d'ella
Voldria
sentir el cor tant al aprop del teu
que bateguessin els dos a l'hora
com si fossin un sol.
Voldria
robar una estrella
i posar-la en els teus ulls
per que brillin quan em mires.
Voldria
posar una gota de rosada
en els teus llavis
i besar-los amb tendresa.
Voldria
dir tantes coses
que quan et tinc davant
em paralitzo sencera
i em quedo sense paraules
tant sols som-ric nerviosa
amb la ment en blanc
i amb una tremolor
que recorre el meu cos sencer.
que eriça la meva pell
i el meu rostre enardeix
de calor i de foc intern.
Voldria
aprendre a robar instants dolços
per posar-los davant
i oferir-te'ls
com la millor de les ofrenes
Voldria....


LISEBE

divendres, 23 d’abril del 2010



FELIÇ  DIA  DE  SANT JORDI

AQUEST ES UN PETIT REGALET PER QUI VULGUI