PETONS

Petons que desitja'n

que acaricia'n la pell

i l'anima

Petons que et donen

i et treuen plaer

al cor.

Petons mullats

i calents

de passió

Petons dolços com la mel

i tendres com un nen

que acaronen ..

Petons  suaus

que et deixa'n pau

que conforten per dins

Petons als llavis..

a la galta..

al coll..

al clatell que t'ericen

i et tensa per fora

i per dins..

Petons, mils petons

LISEBE

Tardor

Tardor 

de bells colors daurats

ataronjats com el meu cabell

tardor  que veu 

la meva vida passar

com un tren que circula passejant.

 i que em deixa mirar
 pausadament

per les finestres

paisatges de records..

de present..i de futur

Tardor

 que sempre estarà

amb mi

que hi serà i és part 

de la meva historia viscuda
i la que ha de venir.


LISEBE

177è joc literari J. M. Tibau Relat sense E

LA CADIRA

Mirant l'aigua clara d'un riu, m'apropo a la sorra i miro , hi ha una cadira mullada.. amb una historia
, una vida.. 

Antiga i amb molts anys, fa ona a l'aigua, la força ja li falta,cau al costat i al final cap avall .. i no mou ni una pota. 

La mor la visita. La por la troba.

La nostàlgia li agafa la ma i li diu: Amiga , no tinguis por , aviat aniràs a dalt a on hi han núvols blaus i blancs a on viuràs amb somnis d'ahir i matins a on tu i jo cadira i nostàlgia omplirà la màgia i la tranquil·litat dia a dia.. nit a nit somnis i futur tots dos a una


LISEBE.

RELATS CONJUNTS : La noia llegint una carta davant una finestra

Feia temps que esperva davant la finestra rebre noticias del seu cavaller. La dama que tots els dies pujava

a la seva habitació a mirar per la finestra i somiar desperta amb l'amor .

Dia rera dia, sempre el mateix, sospir rera sospir, pensant que la batalla no acabava i el seu cavaller mai tornaria al seu costat. Besava amb adoració l'anell que el día abans d'anar-se el seu amant li havía regalat dient-li que li esperés, que tornaría aviat.

Avui un dels missatgers de palau li a portat una carta que li ha donat la seva donzella..

Tenia por d'obrirla.. anava molt a poc a poc i quasi li tremolaven les mans al obrir el lacre que la segellava.

Un cop oberta i començant a llegir, s'adona de que es ell que està viu i dues llagrimes brollen dels seus ulls que mirant al cel..i amb els braços oberts  dona gràcies a Deu per saber d'ell. té la carta del seu estimat cavaller apretada al seu cor, agraint mil vegades el saber que està bé  i ara mira de nou lluny l'horitzó per la finestra ..esperançada veure'l venir cavalcant amb el seu cavall i compte els dies, les hores, els minuts de tornar abraçarlo de nou. i plora però d'alegria per la carta rebuda avuí...

LISEBE

173è joc literari J.M. Tibau

Qui fos sempre un nen per somiar.. com la cançó de l'Albert Pla i poder volar al cel i perdre's en la immensitat del no res..
Qui fos un nen per somiar amb peixos de colors en agua's blaves a on en el fons poder tocar-los amb les mans
Qui fos un nen per poder fer tot allò que solsament ho pots fer somiant.
Qui fos un nen per viatjar a l'altre part del mon sense saber idiomes i entendre a tothom..
Qui fos un nen per somiar despert i trobar-te de cara amb la il·lusió, la tendresa, i no veure mai la amargor de la vida i la mort
Qui fos un somiatruites com la cançó i somiar... solsament somiar i despertar-te en altre mon millor....

LISEBE

Molt bona DIADA A tothom!

MOLT   BONA DIADA  A  TOTHOM!!!

Tot s'acaba I TORNA A COMENÇAR.

Molts de vosaltres ja heu tingut les vostres vacances, com ja sabeu molts jo aquest any no he pogut gaudir.ne.

Pero tampoc em queixo, no tothom pot dir avui en dia que té treball oi?

En moments de crisi on es tant i tant important saber acceptar el que bé de la millor manera jo dec ser de les millors.

La veritat es que tenía una mica deixat de la ma aquest espai per falta de temps i a més perquè també tinc dos blocs mes un com sabeu en el que escric tant en català com castellà i altre de poemes en castellà.

Per dificultats de no saber com fer-ho no tinc aquest enllaçat als altres així que tinc un compta diferent per aquest bloc, per mí tant important com els altres, pero dificil a vegades d'accedir per tots els canvis que google i blogger estan fent.

Ultimament no acceptava ni la meva contrasenya així que vaig haver de fer-ne un altre. I com us he dit per falta de temps no ha sigut fins ara. Espero poder fer-ne mes apunts sovint....

Us deixo aquest video de Serrat que m'ha semblat molt auténtic.


I vosaltres que en dieu?


LISEBE