La teva mirada

Descobreix-ho la llum

amb un raig del teus ulls

la claror en la brillantor

de les teves pupil.les

la teva mirada m'enlluerna

m'atrapa, em crema, em sedueix
m'inmovilitza sencera
i no puc fer res..

tant sols mirar-te
omplir-me de tú

i besarte amb el meus ulls,

i els meus llavis tancats

canvia'n el rictus en un somriure

i el meu cor dona salts d'alegria

sabent que tu ets feliç


LISEBE

Relats conjunts : Estació Espacial Iternacional ISS

Des de aquí adalt es difícil recordar el tacte de la teva cara, es un mon tan hermètic.. i quan parlem per la petita pantalla de l'ordinador em sembla tan fred.. que em quedo sense paraules.. quan tallem la comunicació m'adono que volia dir-te tantes coses..! Però em quedo callada tant sols mirant-e, aprofitant cada moment per no oblidar la teva cara..

Espero que aviat en pocs mesos poguí abraçar-te, tocar-te, sentir de nou el teu alè, la teva calor.. i dir-te tot el que ara escric per no oblidar-me,tinc tantes ganes de que passi el temps... aqui sembla que que els temps no existeix es una sensació tant rara ..

Saps quan torni, et donaré aquest petit diari perquè ho llegeixis, mentres jo estigui al teu costat abraçada a tu i entre petons i caricies t'estigui dient a l'oide quan t'hi trobat a faltar amor meu.

LISEBE

Joc de lletres de Nadal

Com un dofí em submergeixo en el mar de les lletres, per trobar la pau en el fons del meu cor, sense comptar les hores del  rellotge que  dedico a nedar entre pors i fantasmes, entre claredat i foscor, i retrobar-me  així amb el llibre de la meva vida.


Ps: proposta del blog: TU MATEIX


LISEBE

PETONS

Petons que desitja'n

que acaricia'n la pell

i l'anima

Petons que et donen

i et treuen plaer

al cor.

Petons mullats

i calents

de passió

Petons dolços com la mel

i tendres com un nen

que acaronen ..

Petons  suaus

que et deixa'n pau

que conforten per dins

Petons als llavis..

a la galta..

al coll..

al clatell que t'ericen

i et tensa per fora

i per dins..

Petons, mils petons

LISEBE

Tardor

Tardor 

de bells colors daurats

ataronjats com el meu cabell

tardor  que veu 

la meva vida passar

com un tren que circula passejant.

 i que em deixa mirar
 pausadament

per les finestres

paisatges de records..

de present..i de futur

Tardor

 que sempre estarà

amb mi

que hi serà i és part 

de la meva historia viscuda
i la que ha de venir.


LISEBE

177è joc literari J. M. Tibau Relat sense E

LA CADIRA

Mirant l'aigua clara d'un riu, m'apropo a la sorra i miro , hi ha una cadira mullada.. amb una historia
, una vida.. 

Antiga i amb molts anys, fa ona a l'aigua, la força ja li falta,cau al costat i al final cap avall .. i no mou ni una pota. 

La mor la visita. La por la troba.

La nostàlgia li agafa la ma i li diu: Amiga , no tinguis por , aviat aniràs a dalt a on hi han núvols blaus i blancs a on viuràs amb somnis d'ahir i matins a on tu i jo cadira i nostàlgia omplirà la màgia i la tranquil·litat dia a dia.. nit a nit somnis i futur tots dos a una


LISEBE.

RELATS CONJUNTS : La noia llegint una carta davant una finestra

Feia temps que esperva davant la finestra rebre noticias del seu cavaller. La dama que tots els dies pujava

a la seva habitació a mirar per la finestra i somiar desperta amb l'amor .

Dia rera dia, sempre el mateix, sospir rera sospir, pensant que la batalla no acabava i el seu cavaller mai tornaria al seu costat. Besava amb adoració l'anell que el día abans d'anar-se el seu amant li havía regalat dient-li que li esperés, que tornaría aviat.

Avui un dels missatgers de palau li a portat una carta que li ha donat la seva donzella..

Tenia por d'obrirla.. anava molt a poc a poc i quasi li tremolaven les mans al obrir el lacre que la segellava.

Un cop oberta i començant a llegir, s'adona de que es ell que està viu i dues llagrimes brollen dels seus ulls que mirant al cel..i amb els braços oberts  dona gràcies a Deu per saber d'ell. té la carta del seu estimat cavaller apretada al seu cor, agraint mil vegades el saber que està bé  i ara mira de nou lluny l'horitzó per la finestra ..esperançada veure'l venir cavalcant amb el seu cavall i compte els dies, les hores, els minuts de tornar abraçarlo de nou. i plora però d'alegria per la carta rebuda avuí...

LISEBE