dilluns, 25 de gener de 2010

A on visc









Vista de les vinyes des de Can Mas casa dels meus pares




Soc com un au
que vola a ras de terra
que desperta del somni
que es fon en una abraçada
a les mans del temps passat.
Que respira la seva dolçor
molt de presa
per si s'escapa i no torna
mai més.
Respir  el que va ser
un poble..
ric, tradicional i ple.
Tanco els ulls i sento
 l'aroma
dels raïms i les vinyes
a punt de ser recollides.
Sento i escolto
el só de la verema,
de la gent corrent
darrera els carros carregats,
de la festa a punt de començar,
de la música, de riures,
de cançons de canalla,
de nens vagarejant i jugant.
I m'agrada ser
aquest au que vola ras,
per sentir-me a prop
de la meva gent
i de la meva terra.








LISEBE

3 comentaris:

  1. Un servidor quan es lleva veu davant seu un hospital. Tot un contrast. Prefereixo el que es veu en aquesta foto.

    ResponElimina