dimarts, 21 de desembre de 2010




En un dia fred d'hivern
i tan prop de les
festes
tan solament em resta
compartir la meva passió
el meu desig
el meu plaure i la meva força
per celebrar
la vida...
amb l'únic pensament
de ser feliços..
Desitjos compartits
entre
dos o entre molts..
però en qualsevol cas
sempre amb
la major de les felicitats
estimant i sent estimats
sent útils..
però mai insubstituïbles,
sent únics i valuosos
donant-nos sense reserva..
I sobretot
repartir afecte
és gratis
però no solament de paraula
sinó de cor
que és més autentic
i genuí.
El meu desig és
que l'amor ompli
cada racó de les nostres vides
i es faci la llum en
cada somriure,
cada mirada.
i cada mostra d'afecte.
Siguem feliços

Bones festes!
i que siguin tots els dies.


lisebe

dijous, 2 de desembre de 2010

La teva mirada




Descobreix-ho la llum
amb un raig del teus ulls
la claror en la brillantor
de les teves pupil.les
la teva mirada m'enlluerna
m'atrapa, em crema, em sedueix
m'inmovilitza sencera
i no puc fer res..
tant sols mirar-te
omplir-me de tú
i besarte amb el meus ulls,
i els meus llavis tancats
canvia'n el rictus en un somriure
i el meu cor dona salts d'alegria
sabent que tu ets feliç


LISEBE

diumenge, 14 de novembre de 2010

Relats conjunts : Estació Espacial Iternacional ISS






Des de aquí adalt es difícil recordar el tacte de la teva cara, es un mon tan hermètic.. i quan parlem per la petita pantalla de l'ordinador em sembla tan fred.. que em quedo sense paraules.. quan tallem la comunicació m'adono que volia dir-te tantes coses..! Però em quedo callada tant sols mirant-e, aprofitant cada moment per no oblidar la teva cara..

Espero que aviat en pocs mesos poguí abraçar-te, tocar-te, sentir de nou el teu alè, la teva calor.. i dir-te tot el que ara escric per no oblidar-me,tinc tantes ganes de que passi el temps... aqui sembla que que els temps no existeix es una sensació tant rara ..

Saps quan torni, et donaré aquest petit diari perquè ho llegeixis, mentres jo estigui al teu costat abraçada a tu i entre petons i caricies t'estigui dient a l'oide quan t'hi trobat a faltar amor meu.

LISEBE

divendres, 12 de novembre de 2010

Joc de lletres de Nadal


Com un dofí em submergeixo en el mar de les lletres, per trobar la pau en el fons del meu cor, sense comptar les hores del  rellotge que  dedico a nedar entre pors i fantasmes, entre claredat i foscor, i retrobar-me  així amb el llibre de la meva vida.


Ps: proposta del blog: TU MATEIX


LISEBE

dimarts, 2 de novembre de 2010

PETONS







Petons que desitja'n
que acaricia'n la pell
i l'anima
Petons que et donen
i et treuen plaer
al cor.
Petons mullats
i calents
de passió
Petons dolços com la mel
i tendres com un nen
que acaronen ..
Petons  suaus
que et deixa'n pau
que conforten per dins
Petons als llavis..
a la galta..
al coll..
al clatell que t'ericen
i et tensa per fora
i per dins..
Petons, mils petons

LISEBE

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Tardor



Tardor 
de bells colors daurats
ataronjats com el meu cabell
tardor  que veu 
la meva vida passar
com un tren que circula passejant.
 i que em deixa mirar
 pausadament
per les finestres
paisatges de records..
de present..i de futur
Tardor
 que sempre estarà
amb mi
que hi serà i és part 
de la meva historia viscuda
i la que ha de venir.


LISEBE

dimecres, 20 d’octubre de 2010

177è joc literari J. M. Tibau Relat sense E




LA CADIRA






Mirant l'aigua clara d'un riu, m'apropo a la sorra i miro , hi ha una cadira mullada.. amb una historia
, una vida.. 

Antiga i amb molts anys, fa ona a l'aigua, la força ja li falta,cau al costat i al final cap avall .. i no mou ni una pota. 

La mor la visita. La por la troba.

La nostàlgia li agafa la ma i li diu: Amiga , no tinguis por , aviat aniràs a dalt a on hi han núvols blaus i blancs a on viuràs amb somnis d'ahir i matins a on tu i jo cadira i nostàlgia omplirà la màgia i la tranquil·litat dia a dia.. nit a nit somnis i futur tots dos a una


LISEBE.

dimarts, 19 d’octubre de 2010

RELATS CONJUNTS : La noia llegint una carta davant una finestra


Feia temps que esperva davant la finestra rebre noticias del seu cavaller. La dama que tots els dies pujava
a la seva habitació a mirar per la finestra i somiar desperta amb l'amor .
Dia rera dia, sempre el mateix, sospir rera sospir, pensant que la batalla no acabava i el seu cavaller mai tornaria al seu costat. Besava amb adoració l'anell que el día abans d'anar-se el seu amant li havía regalat dient-li que li esperés, que tornaría aviat.

Avui un dels missatgers de palau li a portat una carta que li ha donat la seva donzella..
Tenia por d'obrirla.. anava molt a poc a poc i quasi li tremolaven les mans al obrir el lacre que la segellava.
Un cop oberta i començant a llegir, s'adona de que es ell que està viu i dues llagrimes brollen dels seus ulls que mirant al cel..i amb els braços oberts  dona gràcies a Deu per saber d'ell. té la carta del seu estimat cavaller apretada al seu cor, agraint mil vegades el saber que està bé  i ara mira de nou lluny l'horitzó per la finestra ..esperançada veure'l venir cavalcant amb el seu cavall i compte els dies, les hores, els minuts de tornar abraçarlo de nou. i plora però d'alegria per la carta rebuda avuí...


LISEBE

dimecres, 15 de setembre de 2010

173è joc literari J.M. Tibau




Qui fos sempre un nen per somiar.. com la cançó de l'Albert Pla i poder volar al cel i perdre's en la immensitat del no res..
Qui fos un nen per somiar amb peixos de colors en agua's blaves a on en el fons poder tocar-los amb les mans
Qui fos un nen per poder fer tot allò que solsament ho pots fer somiant.
Qui fos un nen per viatjar a l'altre part del mon sense saber idiomes i entendre a tothom..
Qui fos un nen per somiar despert i trobar-te de cara amb la il·lusió, la tendresa, i no veure mai la amargor de la vida i la mort
Qui fos un somiatruites com la cançó i somiar... solsament somiar i despertar-te en altre mon millor....
LISEBE

divendres, 10 de setembre de 2010

Molt bona DIADA A tothom!


MOLT   BONA DIADA  A  TOTHOM!!!

dissabte, 4 de setembre de 2010

Tot s'acaba I TORNA A COMENÇAR.

Molts de vosaltres ja heu tingut les vostres vacances, com ja sabeu molts jo aquest any no he pogut gaudir.ne.
Pero tampoc em queixo, no tothom pot dir avui en dia que té treball oi?

En moments de crisi on es tant i tant important saber acceptar el que bé de la millor manera jo dec ser de les millors.

La veritat es que tenía una mica deixat de la ma aquest espai per falta de temps i a més perquè també tinc dos blocs mes un com sabeu en el que escric tant en català com castellà i altre de poemes en castellà.

Per dificultats de no saber com fer-ho no tinc aquest enllaçat als altres així que tinc un compta diferent per aquest bloc, per mí tant important com els altres, pero dificil a vegades d'accedir per tots els canvis que google i blogger estan fent.

Ultimament no acceptava ni la meva contrasenya així que vaig haver de fer-ne un altre. I com us he dit per falta de temps no ha sigut fins ara. Espero poder fer-ne mes apunts sovint....

video
Us deixo aquest video de Serrat que m'ha semblat molt auténtic.


I vosaltres que en dieu?


LISEBE

diumenge, 11 de juliol de 2010

SOM UNA NACIO !!!!!




Ahir va ser un dia molt especial, on tots els catalans estavem d'acord amb una sola cosa:


Som una Nació amb una llengüa i hem de ser independents.


Encara estic a Barcelona, jo visc a l'Anoia però ahir tota Catalunya em sembla que estavem aquí reunits amb una sola intenció declarar el nostre rebuig i cridar tots a una el que Catalunya s'estima i el que volem
la nostra identitat i defensar la nostra llengüa.


Encara no he pogut descarregar las fotos i estic escrivint des de l'ordinador de la meva familia pero us volia explicar el que va ser i la emoció que vem sentir amb els crits i les cançons i les pancartes, mes que una manifestació va ser una concentració.


IMPRESIONANT !!!!!


VISCA CATALUNYA!!!!!!! 


Lisebe


PD.- Ara he penjat algunes de las fotografies que vaig treure amb el mòbil, de nens, families completes i de grups.

dimarts, 29 de juny de 2010

Relats conjunts : Saturn devorant a un fill












Avui tant sols vull exposar el que a mi personalment amb diu el quadre de Saturn devorant el fill.
Possiblement no sigui el mes adient però sí el que sento.

Doncs no puc treure'm del cap el que va passar ahir  l' Estatut de Catalunya retallat indiscriminadament per el Tribunal Constitucional espanyol, ens han tret part de les lleis mes autènticas del nostre poble i Nació. Autofinançament (Caixes) , justícia, llengüa.
Fins hi tot el retall  afecta al Sindic de Greuges, el tribunal anul.la 14 articles i reinterpreta 23.
El President de la Generalitat  ens demana serenor, i ens crida a manifestar-nos a favor del autogovern.

Crec que Espanya no ens vol ja no es l' Estatut, es Catalunya, d'aquests articles anul.lats estan en vigor a altres autonomies com la nostra València per dir una . Es que sols-ament ens anul.lan a nosaltres els articles de l' Estatut? Que faran les altres autonomies quan es donguin compta que per elles també es nul de ple dret constitucional aquests articles que elles encara tenen en funcions ?

Doncs lluny de semblar un bloc polític tant sols exposo el meu rebuig i condemna com  el nen que mira el quadre davant del professor en el museo.Sento fastic i decepció, encara que els nens això no ho veuen, pero sí la por reflectida als ulls..


Un quadre horrorós per un moment com ara !


Així es com em sento.


divendres, 11 de juny de 2010

164è joc literari J.M. Tibau

COM  LA GUINEU




Com la guineu 
que mira fixament
a l'horitzó 
amb als ulls oberts
i un sols pensament..
ser fidel a la seva llibertat
 i sobreviure..
Així som: nosaltres
guineus urbanes
que mirem,
que desitgem,
allò que potser...
ens faci ser..
mes lliures i 
qui sap...mes  feliços
per sobreviure.


LISEBE

dimarts, 8 de juny de 2010

Retrobament interior





A vegades  ens costa mirar-nos i reconeix-ens, a vegades nosaltres mateixos ens trobem perduts, a vegades
no tenim esma de continuar perque no tenim objectius, a vegades es mes fàcil ficar el cap a la sorra.

Quan l'important es posar-nos davant d'un mirall i esbrinar la persona que som  :


Descompto els moments
per retrobar la pau
descompto els moments
per decidir veure
descompto els moments
per escoltar la veu
descompto els moments
de saber qui soc
descompto els moments
de mirar-me
descompto els moments
de veurem a mi mateixa
dient: 
SOC JO

Hi ha frases tant convincents que ens estimulen a reflexionar

"Quan vols realment una cosa tot l'Univers conspira per ajudar-te a aconseguir-ho" ( Paulo Coelho)

"L'univers no ens jutja, solament  ens prove de conseqüències, lliçons i oportunitats per equilibrar-nos i aprendre  mitjans de la llei de la causa i efecte " (C.G. Jung )

"Tu ets Únic, No ha hagut, No existeix avui,ni mai existirà Algú com TU. Y per tant estàs aportant  una cosa Única a la humanitat." (Moisés Mindsmith)


LISEBE

dijous, 20 de maig de 2010

161è joc literari Jesus Mª Tibau




Quan era petita m'agradava veure als meus pares com els únics que podien arreglar les coses.. per mi eren herois!! , ara de gran veig que els meus pares han sigut la experiència vívida de la que he a pres a saber fer moltes coses .., el meu exemple.


I quan miro la cara d'innocència dels nens em veig a mi mateixa vivint la vida rient al futur obert amb la cara i els ulls tafaners i descobrint la vida a cada pas de peu, la alegria, les ganes de agafar  el tiovivo i no baixar mai..I amb la cara expectant de la que espera la foto que el seu pare li farà després de tot un dia  al  Tibidabo al costat del payaso som-ric recordant aquells dies..


La vida es com un gran rellotge que marca les hores de la vida per etapes, i quantes vegades he pensat que  bé si el rellotge s'hagues quedat parat als sis anys quan el meu pare era superman.


LISEBE

dimecres, 19 de maig de 2010

Reflexions de estar per casa


Moltes vegades he pensat que el temps passa irremeiablement per tots però per uns passa mes de presa que per altres. I millor per uns... i pitjor per altres...

M'explico la bellesa es subjectiva, no tothom té el mateix gust a l'hora de dir que es la bellesa, per uns  es rossa i amb ulls clars per altres es morena i ulls verds, negres, xinesos, i un llarg etc podem analitzar-ho com vulguem però per cadascú es diferent. 

Però quan parlem del temps es altre cosa, es inexorable passa i no s'atura per ningú sigui qui sigui.

I  es quan si d'anàlisi es tracta comencem a tenir las paranoies de...' quan sigui gran faré això o faré d'altre'.
 Ei ! i  tot comença amb la preparació de quan eren petits.., sempre ens preguntaven els mestres, pares, tiets.. nen/a  que vols ser quan siguis gran? recordeu..?

Si eres una nena sempre deies vull ser hostessa de vol,(cosa que abans s'anomenave azafata) doncs no sé que passava però totes dèiem el mateix, si es tractava d'un nen la cosa era mes variada, la majoria deia que volia ser bomber, clar jo parlo per la meva experiència i famil.lia, tinc dos germans cap del dos ha sigut bomber, i som  quatre germanes cap de les quatre hem sigut (azafates.) o sigui hostesses de vol.

Però la cosa canvia quan ets gran, veus la vida des de altre prisma, i  llavors es quan penses jo voldria ser com las Coplovich per posar un exemple  RICA! quina paraula mes bonica ara en aquests moments de crisi oi?

I es això a lo que em refereixo, la vida no es justa i el temps passa inexorablement per tots a uns ens dona per reflexionar m'entres d'altres viuen la vida sense  patiments i angoixes per saber que serà el dia següent..
Injust però real oi??

Però com jo soc dona tant sols us deixaré un pensament de Coco Chanel  una dona que sempre he admirat per ser una dona adelantada a la seva època , optimista i conseqüent.:
"La natura proporciona el rostre dels vint anys. La vida modela el rostre dels trenta. Però el dels quaranta s'ho ha de merèixer una mateixa. Als cinquanta anys,una dona, es responsable del seu rostre del seu cos i d'ella."
I amb aquesta reflexió de estar per casa us deixo. 
Sigueu feliços


Lisebe

dijous, 6 de maig de 2010

Voldria

Voldria
 parar el temps triar el moment
en el que les mirades
es troben..
Descobrir l'instant
en el que la lluna
banya la teva figura
per quedar-me pren-dada d'ella
Voldria
sentir el cor tant al aprop del teu
que bateguessin els dos a l'hora
com si fossin un sol.
Voldria
robar una estrella
i posar-la en els teus ulls
per que brillin quan em mires.
Voldria
posar una gota de rosada
en els teus llavis
i besar-los amb tendresa.
Voldria
dir tantes coses
que quan et tinc davant
em paralitzo sencera
i em quedo sense paraules
tant sols som-ric nerviosa
amb la ment en blanc
i amb una tremolor
que recorre el meu cos sencer.
que eriça la meva pell
i el meu rostre enardeix
de calor i de foc intern.
Voldria
aprendre a robar instants dolços
per posar-los davant
i oferir-te'ls
com la millor de les ofrenes
Voldria....


LISEBE

divendres, 23 d’abril de 2010



FELIÇ  DIA  DE  SANT JORDI

AQUEST ES UN PETIT REGALET PER QUI VULGUI

dimecres, 21 d’abril de 2010

Sabeu que em recorda aquest Drac?

Diumenge esplendit de primavera , sol i càlid passejava per el Parc Güell com si fos en un conte,es la mateixa sensació que em produeix sempre que vinc des de que era petita i ens portava els  pares als meus germans i a mi, quins temps mes maco recordo.. I ara que feia molt  que no venia torno a rememorar aquelles sensacions de nou .


Sempre que passejo per el Parc Güell em transporto a un mon ple de fantasies i de contes infantils.
Mirant i passejant  entre les columnes semblava com si veiés la figura d'una princesa ballant amb el seu príncep blau tanco els ulls i sento com m'invaeix una pau de nena petita i intento recordar fins i tot la olor.
Ara estic davant del Drac del Parc sí aquest d'en Gaudí tan famós que surt a totes les postals que se'n porta'n els estrangers.


Sabeu quan era petita li vaig preguntar al meu pare que per què tenia aquests colors i estava fet de trocets trencats el drac, el meu pare em va contestar :


-Filla aquests trocets faran que passin molts anys i que sempre estigui aquí esperant que tu el tornis a visitar i te'l  miris bocabadada com ara.


I tenia tota la raó el meu pare, em quedo sempre bocabadada mirant-lo, la gent de fora li fa fotos, però jo sempre veig mes enllà de lo que es veu, torno a la meva fantasia i al meu mon de petita i en fico dins del conte, quan el miro em recorda una de les imatges del palau del conte de ' La bella i la Bestia' , si el recordeu? i gaudeix-ho d'aquest moment retornant a ser petita de nou.
Una infantessa de colors com el Drac i de records de nena.

dijous, 18 de març de 2010

Visita al Museo




Com quasi tots els mesos  un dia com avui m'agrada visitar un museo, avui m'he quedat petrificada quan he vist aquest quadre, el títol ja ho diu tot "El xa Khusrau jura lleialtat a Baber"


I m'he quedat pensant tot un xa agenollat davant d'altre, aquest Baber hauria de ser algú molt important, m'he quedat una bona estona   pensat i mirant el que representa  i m'adono que es molt difícil replegar-se i jurá davant d'altres una lleialtat que ha de ser sincera i de veritat, hi pensat.. he de llegir tota la historia.
Després de mirar tota la selecció de quadres he vist que feia bon dia i  he pensat que m'he aniría a casa fent una passejada.


Però anant caminant ja no podia deixar de pensar en el quadre i en el seu simbolisme o historia.
Es molt gran la paraula lleialtat i sota un jurament encara més. Pensant he arribat a la conclusió que avui dia no hi trobes gaire lleialtat la paraula es queda sense propòsit i sense valor. Avui ets lleial a un Banc si et donen garanties i les persones a vegades no son lleials ni a sí mateixos, i penso i jo a que soc lleial? Als meus principis, als meus amics a la meva parella ...i crec que  aquesta paraula, es mereix una mica mes de atenció, es més que una convicció o una qualitat, em sembla a mí que es més que això.


 Els governs volen lleialtat sense garantia, les grans empreses volen també tenir als seus treballadors fidels i lleials  però tampoc dóna'n res a canvi. I es que s'ha perdut molt el que son els valors a la vida..


Ara quan arribi a casa em posaré  a llegir sobre aquest xa i aquest Baber per veure quina lliçó es pot treure de la historia.


Ui !! si quasi ja he arribat a casa..!

dijous, 11 de març de 2010

151é joc literari J.M.Tibau



Dona de pel.lícula
de cabells ondulats
i de formes sensuals
de ulls cridaners.
que fa les mirades
dels homes..
admirada i desitjada.
L'atracció que provoca
es tant forta
que només mirar-la
sel's si fa la boca aigua.
Dona de pel.lícula
que estàs en la imaginació
de qualsevol home
ballant i cantant
al só de la sensualitat
mes pura.
Dona de somnis i de fantasies
Gilda.. o Rita..
Tant se val
ets la sensualitat
feta dona.

diumenge, 21 de febrer de 2010

Conte amb lliçó : El ball de les nines




"Tinc al voltant unes nines que no es mouen, si les vull fer ballar les he de moure jo sola ?.
M'encantaria fer-las ballar totes a una però no se fer-ho. O pot ser que jo sigui també una nina i no ser parlar.


Miro fixament amb els ulls son com dos botons pintats tinc una boca amb un somriure fetes amb fil i agulla, las mans no tenen dits,els cabells son de llana taronja,  no tinc cordes vocals ara m'adono que soc una mes dintre de la habitació de la nena asseguda sobre llit amb coixins roses, totes les nines em miren estan al prestatge junt a uns contes. Em miren i potser diguin qui es per estar asseguda al llit es més que nosaltres?


Jo tant sols vull ballar i mourem junt a totes les nines i fer d'aquest moment un moment insubstituïble.. Totes som importants per la nena potser jo sigui la mes nova la que menys historia tingui però dins d'aquest tros de drap hi ha un cor tant gran que quasi em surt afora.

Vull ballar amb totes les nines la cançó de la 
Concòrdia ni ser mes que l'altre ni menys tant sols una més entre totes." 




Lliçó: Quan pensem que som més que ningú sempre hi ha algú que ens baixa del nuvol i ens diu que tots som iguals vivim i morim tant se val els diners que tenim.. la vida es una i no es compra amb diners de veritat, es guanya dia a dia.. Fem la nostre historia  amb coses dolentes i bones, però a la fí som nosaltres mateixos qui la fem bona o dolenta...

LISEBE

dilluns, 15 de febrer de 2010

La sortida... Una nit estelada ( Relats conjunts)


Feia temps que no sortia un cap de setmana llarg, ni tant sols recordaba de que es sentir-se lliure de nou.

Vaig agafar els estris de acampada com abans , m'hagués agradar anar amb els amics de sempre, però ja fa anys que les nostres vides corren per diferents camins, l'Andreu  es va fer arquitecte qui sap a on para, la Laura es va casar i ja té dos criatures, el que va ser la meva parella en Pere prefereixo no parlar, Clara està als Estats Units, l'Enric casat i ben caçat, i jo una temporada aquí i altre a la fi del mon, treballant.

Però en venia degust recordar vells temps i agafar el cotxe cap a la muntanya , a ultima hora vaig trucar a algú que m'acompanyés, i no sabía si vindría o no... I des de el cim d'una carretera coneguda serpentejant la muntanya estic esperant que aquest algú es trobi en mi i passar una cap de setmana a la natura, esperant  i mirant el cel blau de nit estelada, obro als pulmons i respiro lentament tanco els ulls i em ve al cap mil i un records..

S'escolta un soroll de cotxe i unes llums , un intermitent i para aprop meu.

Surt del cotxe en mira i em diu:
- pensaves que no vindria?
 Doncs aquí estic sempre estaré per tu encara que no to acabis de creure, he agafat l'avió a les 4 de la tarde llogat aquest cotxe i disposat a fer l'acampada com abans amb tu, la noia dels meus somnis sempre acompanyada per qui no la vol.

I tots dos ens ven quedar mirant l'horitzó de nit estelada i misteriosa amb la proposta de passar un bon cap de setmana i qui saps si alguna cosa més sortiria d'aquesta trobada.......