diumenge, 24 d’octubre del 2010

Tardor



Tardor 
de bells colors daurats
ataronjats com el meu cabell
tardor  que veu 
la meva vida passar
com un tren que circula passejant.
 i que em deixa mirar
 pausadament
per les finestres
paisatges de records..
de present..i de futur
Tardor
 que sempre estarà
amb mi
que hi serà i és part 
de la meva historia viscuda
i la que ha de venir.


LISEBE

dimecres, 20 d’octubre del 2010

177è joc literari J. M. Tibau Relat sense E




LA CADIRA






Mirant l'aigua clara d'un riu, m'apropo a la sorra i miro , hi ha una cadira mullada.. amb una historia
, una vida.. 

Antiga i amb molts anys, fa ona a l'aigua, la força ja li falta,cau al costat i al final cap avall .. i no mou ni una pota. 

La mor la visita. La por la troba.

La nostàlgia li agafa la ma i li diu: Amiga , no tinguis por , aviat aniràs a dalt a on hi han núvols blaus i blancs a on viuràs amb somnis d'ahir i matins a on tu i jo cadira i nostàlgia omplirà la màgia i la tranquil·litat dia a dia.. nit a nit somnis i futur tots dos a una


LISEBE.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

RELATS CONJUNTS : La noia llegint una carta davant una finestra


Feia temps que esperva davant la finestra rebre noticias del seu cavaller. La dama que tots els dies pujava
a la seva habitació a mirar per la finestra i somiar desperta amb l'amor .
Dia rera dia, sempre el mateix, sospir rera sospir, pensant que la batalla no acabava i el seu cavaller mai tornaria al seu costat. Besava amb adoració l'anell que el día abans d'anar-se el seu amant li havía regalat dient-li que li esperés, que tornaría aviat.

Avui un dels missatgers de palau li a portat una carta que li ha donat la seva donzella..
Tenia por d'obrirla.. anava molt a poc a poc i quasi li tremolaven les mans al obrir el lacre que la segellava.
Un cop oberta i començant a llegir, s'adona de que es ell que està viu i dues llagrimes brollen dels seus ulls que mirant al cel..i amb els braços oberts  dona gràcies a Deu per saber d'ell. té la carta del seu estimat cavaller apretada al seu cor, agraint mil vegades el saber que està bé  i ara mira de nou lluny l'horitzó per la finestra ..esperançada veure'l venir cavalcant amb el seu cavall i compte els dies, les hores, els minuts de tornar abraçarlo de nou. i plora però d'alegria per la carta rebuda avuí...


LISEBE