Feia temps que esperva davant la finestra rebre noticias del seu cavaller. La dama que tots els dies pujava
a la seva habitació a mirar per la finestra i somiar desperta amb l'amor .
Dia rera dia, sempre el mateix, sospir rera sospir, pensant que la batalla no acabava i el seu cavaller mai tornaria al seu costat. Besava amb adoració l'anell que el día abans d'anar-se el seu amant li havía regalat dient-li que li esperés, que tornaría aviat.
Avui un dels missatgers de palau li a portat una carta que li ha donat la seva donzella..
Tenia por d'obrirla.. anava molt a poc a poc i quasi li tremolaven les mans al obrir el lacre que la segellava.
Un cop oberta i començant a llegir, s'adona de que es ell que està viu i dues llagrimes brollen dels seus ulls que mirant al cel..i amb els braços oberts dona gràcies a Deu per saber d'ell. té la carta del seu estimat cavaller apretada al seu cor, agraint mil vegades el saber que està bé i ara mira de nou lluny l'horitzó per la finestra ..esperançada veure'l venir cavalcant amb el seu cavall i compte els dies, les hores, els minuts de tornar abraçarlo de nou. i plora però d'alegria per la carta rebuda avuí...
LISEBE