dijous, 20 de maig del 2010

161è joc literari Jesus Mª Tibau




Quan era petita m'agradava veure als meus pares com els únics que podien arreglar les coses.. per mi eren herois!! , ara de gran veig que els meus pares han sigut la experiència vívida de la que he a pres a saber fer moltes coses .., el meu exemple.


I quan miro la cara d'innocència dels nens em veig a mi mateixa vivint la vida rient al futur obert amb la cara i els ulls tafaners i descobrint la vida a cada pas de peu, la alegria, les ganes de agafar  el tiovivo i no baixar mai..I amb la cara expectant de la que espera la foto que el seu pare li farà després de tot un dia  al  Tibidabo al costat del payaso som-ric recordant aquells dies..


La vida es com un gran rellotge que marca les hores de la vida per etapes, i quantes vegades he pensat que  bé si el rellotge s'hagues quedat parat als sis anys quan el meu pare era superman.


LISEBE

dimecres, 19 de maig del 2010

Reflexions de estar per casa


Moltes vegades he pensat que el temps passa irremeiablement per tots però per uns passa mes de presa que per altres. I millor per uns... i pitjor per altres...

M'explico la bellesa es subjectiva, no tothom té el mateix gust a l'hora de dir que es la bellesa, per uns  es rossa i amb ulls clars per altres es morena i ulls verds, negres, xinesos, i un llarg etc podem analitzar-ho com vulguem però per cadascú es diferent. 

Però quan parlem del temps es altre cosa, es inexorable passa i no s'atura per ningú sigui qui sigui.

I  es quan si d'anàlisi es tracta comencem a tenir las paranoies de...' quan sigui gran faré això o faré d'altre'.
 Ei ! i  tot comença amb la preparació de quan eren petits.., sempre ens preguntaven els mestres, pares, tiets.. nen/a  que vols ser quan siguis gran? recordeu..?

Si eres una nena sempre deies vull ser hostessa de vol,(cosa que abans s'anomenave azafata) doncs no sé que passava però totes dèiem el mateix, si es tractava d'un nen la cosa era mes variada, la majoria deia que volia ser bomber, clar jo parlo per la meva experiència i famil.lia, tinc dos germans cap del dos ha sigut bomber, i som  quatre germanes cap de les quatre hem sigut (azafates.) o sigui hostesses de vol.

Però la cosa canvia quan ets gran, veus la vida des de altre prisma, i  llavors es quan penses jo voldria ser com las Coplovich per posar un exemple  RICA! quina paraula mes bonica ara en aquests moments de crisi oi?

I es això a lo que em refereixo, la vida no es justa i el temps passa inexorablement per tots a uns ens dona per reflexionar m'entres d'altres viuen la vida sense  patiments i angoixes per saber que serà el dia següent..
Injust però real oi??

Però com jo soc dona tant sols us deixaré un pensament de Coco Chanel  una dona que sempre he admirat per ser una dona adelantada a la seva època , optimista i conseqüent.:
"La natura proporciona el rostre dels vint anys. La vida modela el rostre dels trenta. Però el dels quaranta s'ho ha de merèixer una mateixa. Als cinquanta anys,una dona, es responsable del seu rostre del seu cos i d'ella."
I amb aquesta reflexió de estar per casa us deixo. 
Sigueu feliços


Lisebe

dijous, 6 de maig del 2010

Voldria

Voldria
 parar el temps triar el moment
en el que les mirades
es troben..
Descobrir l'instant
en el que la lluna
banya la teva figura
per quedar-me pren-dada d'ella
Voldria
sentir el cor tant al aprop del teu
que bateguessin els dos a l'hora
com si fossin un sol.
Voldria
robar una estrella
i posar-la en els teus ulls
per que brillin quan em mires.
Voldria
posar una gota de rosada
en els teus llavis
i besar-los amb tendresa.
Voldria
dir tantes coses
que quan et tinc davant
em paralitzo sencera
i em quedo sense paraules
tant sols som-ric nerviosa
amb la ment en blanc
i amb una tremolor
que recorre el meu cos sencer.
que eriça la meva pell
i el meu rostre enardeix
de calor i de foc intern.
Voldria
aprendre a robar instants dolços
per posar-los davant
i oferir-te'ls
com la millor de les ofrenes
Voldria....


LISEBE