dijous, 18 de març de 2010

Visita al Museo




Com quasi tots els mesos  un dia com avui m'agrada visitar un museo, avui m'he quedat petrificada quan he vist aquest quadre, el títol ja ho diu tot "El xa Khusrau jura lleialtat a Baber"


I m'he quedat pensant tot un xa agenollat davant d'altre, aquest Baber hauria de ser algú molt important, m'he quedat una bona estona   pensat i mirant el que representa  i m'adono que es molt difícil replegar-se i jurá davant d'altres una lleialtat que ha de ser sincera i de veritat, hi pensat.. he de llegir tota la historia.
Després de mirar tota la selecció de quadres he vist que feia bon dia i  he pensat que m'he aniría a casa fent una passejada.


Però anant caminant ja no podia deixar de pensar en el quadre i en el seu simbolisme o historia.
Es molt gran la paraula lleialtat i sota un jurament encara més. Pensant he arribat a la conclusió que avui dia no hi trobes gaire lleialtat la paraula es queda sense propòsit i sense valor. Avui ets lleial a un Banc si et donen garanties i les persones a vegades no son lleials ni a sí mateixos, i penso i jo a que soc lleial? Als meus principis, als meus amics a la meva parella ...i crec que  aquesta paraula, es mereix una mica mes de atenció, es més que una convicció o una qualitat, em sembla a mí que es més que això.


 Els governs volen lleialtat sense garantia, les grans empreses volen també tenir als seus treballadors fidels i lleials  però tampoc dóna'n res a canvi. I es que s'ha perdut molt el que son els valors a la vida..


Ara quan arribi a casa em posaré  a llegir sobre aquest xa i aquest Baber per veure quina lliçó es pot treure de la historia.


Ui !! si quasi ja he arribat a casa..!

11 comentaris:

  1. Interessant raonament tot i que hi ha un petit detall, la lleialtat sempre ha estat un canal d'un sol sentit, els súbdits eren lleials al seu senyor però aquest no estava pas obligat a ser-ho als seus súbdits.

    Així doncs, lleialtat és una paraula amb trampa, potser és millor parlar de compromís, de contracte, no pas de lleialtat.

    ResponElimina
  2. Complicat el tema de la lleialtat. Encara que ens pensem que la tenim, sembla un d'aquells conceptes que avui en dia han perdut força i els diem amb la boca petita. Cadascú va a la seva i mira pels seus interessos.

    ResponElimina
  3. Estem perdent lleialtat i responsabilitat, a veure si aprens alguna cosa de bo en la lectura i ens ho fas saber.....potser entre tots guanyarem algun punt.

    ResponElimina
  4. Ben escrit i ben trobat el relat! ara que això de la lleialtat com diu en Josep B té una única direcció els governants no tenien perquè ser--ho....Bon Relat!!!

    ResponElimina
  5. Gracies a tots per els vostres comentaris.

    Potser sí Albert i Elvira que els governants no en tenen per qué ser lleials als seus subdits, potser que la paraula sigui compromís, potser ni una paraula ni l'altre las facin servir mai ells. Però hauria de ser una qualitat que tinguessim tothom oi? Crec que viuriem una mica millor.
    Els valors cada día es confonen i acaban per desapareixer tristement.
    De nou moltes gracies per venir..!

    ResponElimina
  6. Jo agraeixo, la teva lleialtat envers la teva paraula escrita. Bona reflexió. ^_^

    ResponElimina
  7. Molt curiós el teu relat, està molt bé la idea, m'ha agradat! Només començar a llegir-lo m'he imaginat com deu de ser de bonic en la vida reial aquest quadre...

    ResponElimina
  8. Interessant reflexió i ben trobat quant a la proposta dels Relats Conjunts.

    ResponElimina
  9. Molt ben trobada i aplicada la relació entre el quadre i la paraula lleieltat.
    M'ha agradat!

    ResponElimina
  10. Eren altres temps, on la paraula d'algú era alguna cosa valuosa. Ara tot és 'variable' i 'amb lletra petita'... També és cert que abans les coses es solucionaven a lo bèstia :P

    ResponElimina