Relats conjunts : Estació Espacial Iternacional ISS

Des de aquí adalt es difícil recordar el tacte de la teva cara, es un mon tan hermètic.. i quan parlem per la petita pantalla de l'ordinador em sembla tan fred.. que em quedo sense paraules.. quan tallem la comunicació m'adono que volia dir-te tantes coses..! Però em quedo callada tant sols mirant-e, aprofitant cada moment per no oblidar la teva cara..

Espero que aviat en pocs mesos poguí abraçar-te, tocar-te, sentir de nou el teu alè, la teva calor.. i dir-te tot el que ara escric per no oblidar-me,tinc tantes ganes de que passi el temps... aqui sembla que que els temps no existeix es una sensació tant rara ..

Saps quan torni, et donaré aquest petit diari perquè ho llegeixis, mentres jo estigui al teu costat abraçada a tu i entre petons i caricies t'estigui dient a l'oide quan t'hi trobat a faltar amor meu.

LISEBE

Relats conjunts : Saturn devorant a un fill

Avui tant sols vull exposar el que a mi personalment amb diu el quadre de Saturn devorant el fill.

Possiblement no sigui el mes adient però sí el que sento.

Doncs no puc treure'm del cap el que va passar ahir  l' Estatut de Catalunya retallat indiscriminadament per el Tribunal Constitucional espanyol, ens han tret part de les lleis mes autènticas del nostre poble i Nació. Autofinançament (Caixes) , justícia, llengüa.

Fins hi tot el retall  afecta al Sindic de Greuges, el tribunal anul.la 14 articles i reinterpreta 23.

El President de la Generalitat  ens demana serenor, i ens crida a manifestar-nos a favor del autogovern.

Crec que Espanya no ens vol ja no es l' Estatut, es Catalunya, d'aquests articles anul.lats estan en vigor a altres autonomies com la nostra València per dir una . Es que sols-ament ens anul.lan a nosaltres els articles de l' Estatut? Que faran les altres autonomies quan es donguin compta que per elles també es nul de ple dret constitucional aquests articles que elles encara tenen en funcions ?

Doncs lluny de semblar un bloc polític tant sols exposo el meu rebuig i condemna com  el nen que mira el quadre davant del professor en el museo.Sento fastic i decepció, encara que els nens això no ho veuen, pero sí la por reflectida als ulls..


Un quadre horrorós per un moment com ara !


Així es com em sento.

Sabeu que em recorda aquest Drac?

Diumenge esplendit de primavera , sol i càlid passejava per el Parc Güell com si fos en un conte,es la mateixa sensació que em produeix sempre que vinc des de que era petita i ens portava els  pares als meus germans i a mi, quins temps mes maco recordo.. I ara que feia molt  que no venia torno a rememorar aquelles sensacions de nou .


Sempre que passejo per el Parc Güell em transporto a un mon ple de fantasies i de contes infantils.
Mirant i passejant  entre les columnes semblava com si veiés la figura d'una princesa ballant amb el seu príncep blau tanco els ulls i sento com m'invaeix una pau de nena petita i intento recordar fins i tot la olor.
Ara estic davant del Drac del Parc sí aquest d'en Gaudí tan famós que surt a totes les postals que se'n porta'n els estrangers.


Sabeu quan era petita li vaig preguntar al meu pare que per què tenia aquests colors i estava fet de trocets trencats el drac, el meu pare em va contestar :


-Filla aquests trocets faran que passin molts anys i que sempre estigui aquí esperant que tu el tornis a visitar i te'l  miris bocabadada com ara.


I tenia tota la raó el meu pare, em quedo sempre bocabadada mirant-lo, la gent de fora li fa fotos, però jo sempre veig mes enllà de lo que es veu, torno a la meva fantasia i al meu mon de petita i en fico dins del conte, quan el miro em recorda una de les imatges del palau del conte de ' La bella i la Bestia' , si el recordeu? i gaudeix-ho d'aquest moment retornant a ser petita de nou.
Una infantessa de colors com el Drac i de records de nena.

Visita al Museo

Com quasi tots els mesos  un dia com avui m'agrada visitar un museo, avui m'he quedat petrificada quan he vist aquest quadre, el títol ja ho diu tot "El xa Khusrau jura lleialtat a Baber"


I m'he quedat pensant tot un xa agenollat davant d'altre, aquest Baber hauria de ser algú molt important, m'he quedat una bona estona   pensat i mirant el que representa  i m'adono que es molt difícil replegar-se i jurá davant d'altres una lleialtat que ha de ser sincera i de veritat, hi pensat.. he de llegir tota la historia.
Després de mirar tota la selecció de quadres he vist que feia bon dia i  he pensat que m'he aniría a casa fent una passejada.


Però anant caminant ja no podia deixar de pensar en el quadre i en el seu simbolisme o historia.
Es molt gran la paraula lleialtat i sota un jurament encara més. Pensant he arribat a la conclusió que avui dia no hi trobes gaire lleialtat la paraula es queda sense propòsit i sense valor. Avui ets lleial a un Banc si et donen garanties i les persones a vegades no son lleials ni a sí mateixos, i penso i jo a que soc lleial? Als meus principis, als meus amics a la meva parella ...i crec que  aquesta paraula, es mereix una mica mes de atenció, es més que una convicció o una qualitat, em sembla a mí que es més que això.


 Els governs volen lleialtat sense garantia, les grans empreses volen també tenir als seus treballadors fidels i lleials  però tampoc dóna'n res a canvi. I es que s'ha perdut molt el que son els valors a la vida..


Ara quan arribi a casa em posaré  a llegir sobre aquest xa i aquest Baber per veure quina lliçó es pot treure de la historia.


Ui !! si quasi ja he arribat a casa..!