dimecres, 15 de setembre de 2010

173è joc literari J.M. Tibau




Qui fos sempre un nen per somiar.. com la cançó de l'Albert Pla i poder volar al cel i perdre's en la immensitat del no res..
Qui fos un nen per somiar amb peixos de colors en agua's blaves a on en el fons poder tocar-los amb les mans
Qui fos un nen per poder fer tot allò que solsament ho pots fer somiant.
Qui fos un nen per viatjar a l'altre part del mon sense saber idiomes i entendre a tothom..
Qui fos un nen per somiar despert i trobar-te de cara amb la il·lusió, la tendresa, i no veure mai la amargor de la vida i la mort
Qui fos un somiatruites com la cançó i somiar... solsament somiar i despertar-te en altre mon millor....
LISEBE

4 comentaris:

  1. M'ha agradat aquest reguitzell de qui fos....

    ResponElimina
  2. M'agrada el teu relat, però cal que comencem a dir sòc per avançar.

    Salut!!!

    ResponElimina
  3. Sempre pensem que necessitem tantes coses, i realment el que volem recuperar és la nostra infància perduda. ^_^Felicitats.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies als tres per els vostres comentaris, em costa molt obrir a vegades el bloc.. coses de blogger.
    Aviat em paso per els vostres espais

    Petonets

    ResponElimina