Feia temps que esperva davant la finestra rebre noticias del seu cavaller. La dama que tots els dies pujava
a la seva habitació a mirar per la finestra i somiar desperta amb l'amor .
Dia rera dia, sempre el mateix, sospir rera sospir, pensant que la batalla no acabava i el seu cavaller mai tornaria al seu costat. Besava amb adoració l'anell que el día abans d'anar-se el seu amant li havía regalat dient-li que li esperés, que tornaría aviat.
Avui un dels missatgers de palau li a portat una carta que li ha donat la seva donzella..
Tenia por d'obrirla.. anava molt a poc a poc i quasi li tremolaven les mans al obrir el lacre que la segellava.
Un cop oberta i començant a llegir, s'adona de que es ell que està viu i dues llagrimes brollen dels seus ulls que mirant al cel..i amb els braços oberts dona gràcies a Deu per saber d'ell. té la carta del seu estimat cavaller apretada al seu cor, agraint mil vegades el saber que està bé i ara mira de nou lluny l'horitzó per la finestra ..esperançada veure'l venir cavalcant amb el seu cavall i compte els dies, les hores, els minuts de tornar abraçarlo de nou. i plora però d'alegria per la carta rebuda avuí...
LISEBE
Felicitats Lisebe, per aquest relat on descrius el patiment i l'alegria d'una forma magistral.
ResponEliminamolt bo!
ResponEliminaFelicitats per com ho descrius...
Molt més que bo! aquest quadre ha fet produir uns relats esplèndids!
ResponEliminaDic el mateix que la resta de 'comentaires', bon relat.
ResponEliminad.
Molt bon relat!
ResponElimina