LA CADIRA
Mirant l'aigua clara d'un riu, m'apropo a la sorra i miro , hi ha una cadira mullada.. amb una historia
, una vida..
Antiga i amb molts anys, fa ona a l'aigua, la força ja li falta,cau al costat i al final cap avall .. i no mou ni una pota.
La mor la visita. La por la troba.
La nostàlgia li agafa la ma i li diu: Amiga , no tinguis por , aviat aniràs a dalt a on hi han núvols blaus i blancs a on viuràs amb somnis d'ahir i matins a on tu i jo cadira i nostàlgia omplirà la màgia i la tranquil·litat dia a dia.. nit a nit somnis i futur tots dos a una
LISEBE.
M'agrada com relates aquest pas per la vida i com tot té data de caducitat.
ResponElimina