dimecres, 20 d’octubre de 2010

177è joc literari J. M. Tibau Relat sense E




LA CADIRA






Mirant l'aigua clara d'un riu, m'apropo a la sorra i miro , hi ha una cadira mullada.. amb una historia
, una vida.. 

Antiga i amb molts anys, fa ona a l'aigua, la força ja li falta,cau al costat i al final cap avall .. i no mou ni una pota. 

La mor la visita. La por la troba.

La nostàlgia li agafa la ma i li diu: Amiga , no tinguis por , aviat aniràs a dalt a on hi han núvols blaus i blancs a on viuràs amb somnis d'ahir i matins a on tu i jo cadira i nostàlgia omplirà la màgia i la tranquil·litat dia a dia.. nit a nit somnis i futur tots dos a una


LISEBE.

1 comentari:

  1. M'agrada com relates aquest pas per la vida i com tot té data de caducitat.

    ResponElimina