diumenge, 14 de novembre de 2010

Relats conjunts : Estació Espacial Iternacional ISS






Des de aquí adalt es difícil recordar el tacte de la teva cara, es un mon tan hermètic.. i quan parlem per la petita pantalla de l'ordinador em sembla tan fred.. que em quedo sense paraules.. quan tallem la comunicació m'adono que volia dir-te tantes coses..! Però em quedo callada tant sols mirant-e, aprofitant cada moment per no oblidar la teva cara..

Espero que aviat en pocs mesos poguí abraçar-te, tocar-te, sentir de nou el teu alè, la teva calor.. i dir-te tot el que ara escric per no oblidar-me,tinc tantes ganes de que passi el temps... aqui sembla que que els temps no existeix es una sensació tant rara ..

Saps quan torni, et donaré aquest petit diari perquè ho llegeixis, mentres jo estigui al teu costat abraçada a tu i entre petons i caricies t'estigui dient a l'oide quan t'hi trobat a faltar amor meu.

LISEBE

9 comentaris:

  1. T'ha sortit ben romàntic i amorós i era difícil en un lloc tant allunyat de la terra!

    ResponSuprimeix
  2. Segur que allà adalt aquest problema ha sortit de debò. Per molt ben preparats que estiguin al final tots som humans.

    ResponSuprimeix
  3. Com es pot suportar la vida, sense l'escalfor humana dels petons i la passió....

    ResponSuprimeix
  4. I és que la distància fa augmentar les sensacions.
    Salut i Terra

    ResponSuprimeix
  5. M'ha agradat sobretot això del diari que escriu per dir-li tot el que no li surt quan el veu per la pantalla, molt maco el relat!

    ResponSuprimeix
  6. Dolç.
    És un relat de esperançades solituds dolces.

    Molt bo.
    ;¬)

    ResponSuprimeix
  7. M'agrada veure com des de aquest espai infinit i llunyà, troba a faltar una carícia.

    ResponSuprimeix
  8. Ple d'esperança; realment sempre necessitem de carícies.

    ResponSuprimeix
  9. Una carta o un diari molt dolç... estarà encantat de llegir-lo!

    ResponSuprimeix