Reflexions de estar per casa

Moltes vegades he pensat que el temps passa irremeiablement per tots però per uns passa mes de presa que per altres. I millor per uns... i pitjor per altres...

M'explico la bellesa es subjectiva, no tothom té el mateix gust a l'hora de dir que es la bellesa, per uns  es rossa i amb ulls clars per altres es morena i ulls verds, negres, xinesos, i un llarg etc podem analitzar-ho com vulguem però per cadascú es diferent. 

Però quan parlem del temps es altre cosa, es inexorable passa i no s'atura per ningú sigui qui sigui.

I  es quan si d'anàlisi es tracta comencem a tenir las paranoies de...' quan sigui gran faré això o faré d'altre'.

 Ei ! i  tot comença amb la preparació de quan eren petits.., sempre ens preguntaven els mestres, pares, tiets.. nen/a  que vols ser quan siguis gran? recordeu..?

Si eres una nena sempre deies vull ser hostessa de vol,(cosa que abans s'anomenave azafata) doncs no sé que passava però totes dèiem el mateix, si es tractava d'un nen la cosa era mes variada, la majoria deia que volia ser bomber, clar jo parlo per la meva experiència i famil.lia, tinc dos germans cap del dos ha sigut bomber, i som  quatre germanes cap de les quatre hem sigut (azafates.) o sigui hostesses de vol.

Però la cosa canvia quan ets gran, veus la vida des de altre prisma, i  llavors es quan penses jo voldria ser com las Coplovich per posar un exemple  RICA! quina paraula mes bonica ara en aquests moments de crisi oi?

I es això a lo que em refereixo, la vida no es justa i el temps passa inexorablement per tots a uns ens dona per reflexionar m'entres d'altres viuen la vida sense  patiments i angoixes per saber que serà el dia següent..

Injust però real oi??

Però com jo soc dona tant sols us deixaré un pensament de Coco Chanel  una dona que sempre he admirat per ser una dona adelantada a la seva època , optimista i conseqüent.:

"La natura proporciona el rostre dels vint anys. La vida modela el rostre dels trenta. Però el dels quaranta s'ho ha de merèixer una mateixa. Als cinquanta anys,una dona, es responsable del seu rostre del seu cos i d'ella."
I amb aquesta reflexió de estar per casa us deixo. 
Sigueu feliços


Lisebe