dimarts, 29 de juny del 2010

Relats conjunts : Saturn devorant a un fill












Avui tant sols vull exposar el que a mi personalment amb diu el quadre de Saturn devorant el fill.
Possiblement no sigui el mes adient però sí el que sento.

Doncs no puc treure'm del cap el que va passar ahir  l' Estatut de Catalunya retallat indiscriminadament per el Tribunal Constitucional espanyol, ens han tret part de les lleis mes autènticas del nostre poble i Nació. Autofinançament (Caixes) , justícia, llengüa.
Fins hi tot el retall  afecta al Sindic de Greuges, el tribunal anul.la 14 articles i reinterpreta 23.
El President de la Generalitat  ens demana serenor, i ens crida a manifestar-nos a favor del autogovern.

Crec que Espanya no ens vol ja no es l' Estatut, es Catalunya, d'aquests articles anul.lats estan en vigor a altres autonomies com la nostra València per dir una . Es que sols-ament ens anul.lan a nosaltres els articles de l' Estatut? Que faran les altres autonomies quan es donguin compta que per elles també es nul de ple dret constitucional aquests articles que elles encara tenen en funcions ?

Doncs lluny de semblar un bloc polític tant sols exposo el meu rebuig i condemna com  el nen que mira el quadre davant del professor en el museo.Sento fastic i decepció, encara que els nens això no ho veuen, pero sí la por reflectida als ulls..


Un quadre horrorós per un moment com ara !


Així es com em sento.


8 comentaris:

  1. Doncs a mi també em va fer pensa r en l'estatut aqeust quadre, però finalment la idea va anar per un costat ben diferent.

    Entenc com et sents... Espanya ens vol pel que ens vol i de fet no ens ha volgut mai per res més, per expréme'ns tant com pot.

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó...esgarrifós panorama

    ResponElimina
  3. Saps que no ets l'única amb aquest sentiment? mira't el segon del Jordi Casanovas.Ei!molt ben explica't

    ResponElimina
  4. Oportuna reflexió-relat....Saturn és un membre del TC i l'estatut el fill que devora

    ResponElimina
  5. Jo també he vist el segon relat del Casanovas, que relaciona, com tu, el quadre i l'estatut. A mi no se m'hauria acudit mai. De totes maneres, el quadre és esgarrifós en qualsevol moment.

    ResponElimina
  6. Hola son uns dies en els que estic força enfeinats passo nomes a saludar-te.
    STRIPER.

    ResponElimina
  7. La universalitat de la pintura de Goya encaixa perfectament amb aquest Tribunal vergonyós.
    Bona guitza!

    ResponElimina