161è joc literari Jesus Mª Tibau

Quan era petita m'agradava veure als meus pares com els únics que podien arreglar les coses.. per mi eren herois!! , ara de gran veig que els meus pares han sigut la experiència vívida de la que he a pres a saber fer moltes coses .., el meu exemple.


I quan miro la cara d'innocència dels nens em veig a mi mateixa vivint la vida rient al futur obert amb la cara i els ulls tafaners i descobrint la vida a cada pas de peu, la alegria, les ganes de agafar  el tiovivo i no baixar mai..I amb la cara expectant de la que espera la foto que el seu pare li farà després de tot un dia  al  Tibidabo al costat del payaso som-ric recordant aquells dies..


La vida es com un gran rellotge que marca les hores de la vida per etapes, i quantes vegades he pensat que  bé si el rellotge s'hagues quedat parat als sis anys quan el meu pare era superman.


LISEBE

Reflexions de estar per casa

Moltes vegades he pensat que el temps passa irremeiablement per tots però per uns passa mes de presa que per altres. I millor per uns... i pitjor per altres...

M'explico la bellesa es subjectiva, no tothom té el mateix gust a l'hora de dir que es la bellesa, per uns  es rossa i amb ulls clars per altres es morena i ulls verds, negres, xinesos, i un llarg etc podem analitzar-ho com vulguem però per cadascú es diferent. 

Però quan parlem del temps es altre cosa, es inexorable passa i no s'atura per ningú sigui qui sigui.

I  es quan si d'anàlisi es tracta comencem a tenir las paranoies de...' quan sigui gran faré això o faré d'altre'.

 Ei ! i  tot comença amb la preparació de quan eren petits.., sempre ens preguntaven els mestres, pares, tiets.. nen/a  que vols ser quan siguis gran? recordeu..?

Si eres una nena sempre deies vull ser hostessa de vol,(cosa que abans s'anomenave azafata) doncs no sé que passava però totes dèiem el mateix, si es tractava d'un nen la cosa era mes variada, la majoria deia que volia ser bomber, clar jo parlo per la meva experiència i famil.lia, tinc dos germans cap del dos ha sigut bomber, i som  quatre germanes cap de les quatre hem sigut (azafates.) o sigui hostesses de vol.

Però la cosa canvia quan ets gran, veus la vida des de altre prisma, i  llavors es quan penses jo voldria ser com las Coplovich per posar un exemple  RICA! quina paraula mes bonica ara en aquests moments de crisi oi?

I es això a lo que em refereixo, la vida no es justa i el temps passa inexorablement per tots a uns ens dona per reflexionar m'entres d'altres viuen la vida sense  patiments i angoixes per saber que serà el dia següent..

Injust però real oi??

Però com jo soc dona tant sols us deixaré un pensament de Coco Chanel  una dona que sempre he admirat per ser una dona adelantada a la seva època , optimista i conseqüent.:

"La natura proporciona el rostre dels vint anys. La vida modela el rostre dels trenta. Però el dels quaranta s'ho ha de merèixer una mateixa. Als cinquanta anys,una dona, es responsable del seu rostre del seu cos i d'ella."
I amb aquesta reflexió de estar per casa us deixo. 
Sigueu feliços


Lisebe

Voldria

Voldria

 parar el temps triar el moment

en el que les mirades

es troben..

Descobrir l'instant

en el que la lluna

banya la teva figura

per quedar-me pren-dada d'ella

Voldria

sentir el cor tant al aprop del teu

que bateguessin els dos a l'hora

com si fossin un sol.

Voldria

robar una estrella

i posar-la en els teus ulls

per que brillin quan em mires.

Voldria

posar una gota de rosada

en els teus llavis

i besar-los amb tendresa.

Voldria

dir tantes coses

que quan et tinc davant

em paralitzo sencera

i em quedo sense paraules

tant sols som-ric nerviosa

amb la ment en blanc

i amb una tremolor

que recorre el meu cos sencer.

que eriça la meva pell

i el meu rostre enardeix

de calor i de foc intern.

Voldria

aprendre a robar instants dolços

per posar-los davant

i oferir-te'ls

com la millor de les ofrenes

Voldria....


LISEBE

FELIÇ  DIA  DE  SANT JORDI

AQUEST ES UN PETIT REGALET PER QUI VULGUI

Sabeu que em recorda aquest Drac?

Diumenge esplendit de primavera , sol i càlid passejava per el Parc Güell com si fos en un conte,es la mateixa sensació que em produeix sempre que vinc des de que era petita i ens portava els  pares als meus germans i a mi, quins temps mes maco recordo.. I ara que feia molt  que no venia torno a rememorar aquelles sensacions de nou .


Sempre que passejo per el Parc Güell em transporto a un mon ple de fantasies i de contes infantils.
Mirant i passejant  entre les columnes semblava com si veiés la figura d'una princesa ballant amb el seu príncep blau tanco els ulls i sento com m'invaeix una pau de nena petita i intento recordar fins i tot la olor.
Ara estic davant del Drac del Parc sí aquest d'en Gaudí tan famós que surt a totes les postals que se'n porta'n els estrangers.


Sabeu quan era petita li vaig preguntar al meu pare que per què tenia aquests colors i estava fet de trocets trencats el drac, el meu pare em va contestar :


-Filla aquests trocets faran que passin molts anys i que sempre estigui aquí esperant que tu el tornis a visitar i te'l  miris bocabadada com ara.


I tenia tota la raó el meu pare, em quedo sempre bocabadada mirant-lo, la gent de fora li fa fotos, però jo sempre veig mes enllà de lo que es veu, torno a la meva fantasia i al meu mon de petita i en fico dins del conte, quan el miro em recorda una de les imatges del palau del conte de ' La bella i la Bestia' , si el recordeu? i gaudeix-ho d'aquest moment retornant a ser petita de nou.
Una infantessa de colors com el Drac i de records de nena.

Visita al Museo

Com quasi tots els mesos  un dia com avui m'agrada visitar un museo, avui m'he quedat petrificada quan he vist aquest quadre, el títol ja ho diu tot "El xa Khusrau jura lleialtat a Baber"


I m'he quedat pensant tot un xa agenollat davant d'altre, aquest Baber hauria de ser algú molt important, m'he quedat una bona estona   pensat i mirant el que representa  i m'adono que es molt difícil replegar-se i jurá davant d'altres una lleialtat que ha de ser sincera i de veritat, hi pensat.. he de llegir tota la historia.
Després de mirar tota la selecció de quadres he vist que feia bon dia i  he pensat que m'he aniría a casa fent una passejada.


Però anant caminant ja no podia deixar de pensar en el quadre i en el seu simbolisme o historia.
Es molt gran la paraula lleialtat i sota un jurament encara més. Pensant he arribat a la conclusió que avui dia no hi trobes gaire lleialtat la paraula es queda sense propòsit i sense valor. Avui ets lleial a un Banc si et donen garanties i les persones a vegades no son lleials ni a sí mateixos, i penso i jo a que soc lleial? Als meus principis, als meus amics a la meva parella ...i crec que  aquesta paraula, es mereix una mica mes de atenció, es més que una convicció o una qualitat, em sembla a mí que es més que això.


 Els governs volen lleialtat sense garantia, les grans empreses volen també tenir als seus treballadors fidels i lleials  però tampoc dóna'n res a canvi. I es que s'ha perdut molt el que son els valors a la vida..


Ara quan arribi a casa em posaré  a llegir sobre aquest xa i aquest Baber per veure quina lliçó es pot treure de la historia.


Ui !! si quasi ja he arribat a casa..!

151é joc literari J.M.Tibau

Dona de pel.lícula

de cabells ondulats

i de formes sensuals

de ulls cridaners.

que fa les mirades

dels homes..

admirada i desitjada.

L'atracció que provoca

es tant forta

que només mirar-la

sel's si fa la boca aigua.

Dona de pel.lícula

que estàs en la imaginació

de qualsevol home

ballant i cantant

al só de la sensualitat

mes pura.

Dona de somnis i de fantasies

Gilda.. o Rita..

Tant se val

ets la sensualitat

feta dona.