dimecres, 21 d’abril del 2010

Sabeu que em recorda aquest Drac?

Diumenge esplendit de primavera , sol i càlid passejava per el Parc Güell com si fos en un conte,es la mateixa sensació que em produeix sempre que vinc des de que era petita i ens portava els  pares als meus germans i a mi, quins temps mes maco recordo.. I ara que feia molt  que no venia torno a rememorar aquelles sensacions de nou .


Sempre que passejo per el Parc Güell em transporto a un mon ple de fantasies i de contes infantils.
Mirant i passejant  entre les columnes semblava com si veiés la figura d'una princesa ballant amb el seu príncep blau tanco els ulls i sento com m'invaeix una pau de nena petita i intento recordar fins i tot la olor.
Ara estic davant del Drac del Parc sí aquest d'en Gaudí tan famós que surt a totes les postals que se'n porta'n els estrangers.


Sabeu quan era petita li vaig preguntar al meu pare que per què tenia aquests colors i estava fet de trocets trencats el drac, el meu pare em va contestar :


-Filla aquests trocets faran que passin molts anys i que sempre estigui aquí esperant que tu el tornis a visitar i te'l  miris bocabadada com ara.


I tenia tota la raó el meu pare, em quedo sempre bocabadada mirant-lo, la gent de fora li fa fotos, però jo sempre veig mes enllà de lo que es veu, torno a la meva fantasia i al meu mon de petita i en fico dins del conte, quan el miro em recorda una de les imatges del palau del conte de ' La bella i la Bestia' , si el recordeu? i gaudeix-ho d'aquest moment retornant a ser petita de nou.
Una infantessa de colors com el Drac i de records de nena.

10 comentaris:

  1. Sempre hi ha un punt de partida per els records...aquest cas ha estat el drac.
    Maco maco!!!!

    ResponElimina
  2. Si, està molt bé tornar a l'infantesa, és la millor època. Encara no hi havia preocupacions, hipoteques ni coses odioses en les que pensar... I quina sort tens de poder-lo visitar a sovint!!

    ResponElimina
  3. Bon relat en forma de viatge als records d'infantesa! tendre! ( per cert paraula de comprovació: park sa.....curiós!

    ResponElimina
  4. Nostàlgia i bellesa en un mateix relat. Molt bonic!

    ResponElimina
  5. JOAN, ADA, ELVIRA FR,I KWEILAN MOLTES GRÀCIES PER ELS VOSTRES COMENTARIS I LES VOSTRES VISITES

    ResponElimina
  6. Potser aquests records, aquestes visites al Parc, van ser l'espurna primera, que et va portar a escriure d'aquesta manera! ^_^. Felicitats pel relat!

    ResponElimina
  7. Gurmet , em passaré pel teu bloc gràcies per venir.

    La Meva perdició:
    Doncs sí tens raó els records fan que escriguis amb colors diferents.
    Gràcies per la teva visita

    ResponElimina
  8. El Parc Güell és un lloc màgic, i els records d'una nena també ho són. Barrejar-ho ja no té explicació.

    ResponElimina
  9. Xexu doncs el mateix que li dit a La Meva perdicio, son records del ánima de petitona amb els pares i amb la fantasia feliç de la inocencia.
    Gràcies per venir.

    ResponElimina