I després s'omplen la boca parlant de llibertat !!
Malgrat vulguin o no el PP el català sempre s'escoltará sempre representará part del País Valencià
dimarts, 21 de desembre del 2010
En un dia fred d'hivern i tan prop de les
festes
tan solament em resta
compartir la meva passió
el meu desig
el meu plaure i la meva força
per celebrar
la vida...
amb l'únic pensament
de ser feliços..
Desitjos compartits
entre
dos o entre molts..
però en qualsevol cas
sempre amb
la major de les felicitats
estimant i sent estimats
sent útils..
però mai insubstituïbles,
sent únics i valuosos
donant-nos sense reserva..
I sobretot
repartir afecte
és gratis
però no solament de paraula
sinó de cor
que és més autentic
i genuí.
El meu desig és
que l'amor ompli
cada racó de les nostres vides
i es faci la llum en
cada somriure,
cada mirada.
i cada mostra d'afecte.
Siguem feliços
Des de aquí adalt es difícil recordar el tacte de la teva cara, es un mon tan hermètic.. i quan parlem per la petita pantalla de l'ordinador em sembla tan fred.. que em quedo sense paraules.. quan tallem la comunicació m'adono que volia dir-te tantes coses..! Però em quedo callada tant sols mirant-e, aprofitant cada moment per no oblidar la teva cara..
Espero que aviat en pocs mesos poguí abraçar-te, tocar-te, sentir de nou el teu alè, la teva calor.. i dir-te tot el que ara escric per no oblidar-me,tinc tantes ganes de que passi el temps... aqui sembla que que els temps no existeix es una sensació tant rara ..
Saps quan torni, et donaré aquest petit diari perquè ho llegeixis, mentres jo estigui al teu costat abraçada a tu i entre petons i caricies t'estigui dient a l'oide quan t'hi trobat a faltar amor meu.
Com undofí em submergeixo en el mar de les lletres, per trobar la pau en el fons del meu cor, sense comptar les hores del rellotge que dedico a nedar entre pors i fantasmes, entre claredat i foscor, i retrobar-me així amb el llibre de la meva vida.